Colors per a la llibertat

eulàlia isabel rodríguez pitarque torroella de montgrí

Només cal agafar un atles polític per veure-hi com al llarg de la història han anat canviant la configuració de les fronteres d´aquest món. De quan uns pobles, regnes, imperis o estats tenien el poder territorial capaç d´aparèixer-hi amb un color englobant tot el seu territori, fins a la seva desaparició per sempre o a la seva reaparició, en el cas d´alguns, en tant que nacions, per obra de l´atzar o, millor, la lluita de la història. Tanmateix, com a resum, el llast de tantes guerres a l´entretant i l´esforç creixent perquè cada volta més aquelles no en siguin el camí.

Mentrestant, quan més imperis han caigut és quan més colors han aparegut als mapes en contra d´un de sol. Tanmateix, doncs, com més colors més llibertat i democràcia; si més no, aquest és l´ideal i el propòsit dels temps que correm. Però les fronteres entre els països no són per separar, sinó per indicar-hi les cultures ben diferents de cada poble, regió o nació. Fronteres que s´haurien de flexibilitzar en èpoques com l´actual, en què tants refugiats necessiten terres d´acollida.

Les fòbies de l´Albert Soler

thomas spieker roses

La retòrica de l´Albert Soler per fer-nos sentir autèntiques deixalles humanes quan li trepitgem un ull de poll, és realment admirable. No importa si acaba de relliscar sobre la tifa d´un gos, llegir una crítica positiva sobre un ­bestseller o assabentar-se d´algun avenç del «procés». Quan algú s´apropa a qualsevol de les seves fòbies, rep -i en quantitats industrials-. Poc li importa que la fiscal Magaldi només ha estat al centre de la ira popular-independentista perquè fou ella, només ella, qui va denunciar unes amenaces inexistents per fer veure el que no hi ha, no. El que compta és que ell era amic d´un Magaldi a la seva infantessa i per això ja té dret a desqualificar-nos fins i tot per sotmetre-la a una cacera del que és: una bruixa. Sort té d´ésser bruixot en una societat masclista, perquè si no, aviat acabaríem amb ell, hahahahahahaha!

Paraules

que ofenen

Lluís Torner i Callicó girona

Acabem de sentir i de llegir una notícia, amb referència a una conversa sorgida en un programa de ràdio, que ens ha deixat molt tristos i alhora preocupats, i consti que evitem de dir altres expressions, perquè potser la diríem molt grossa i no voldríem, en cap manera, caure en el mateix sentiment de rancor i provocació, que els ha mogut a ells. No tan sols ens han ofès a tots nosaltres, els catalans -especialment aquells que som gent de pau, que és la gran majoria- sinó que també han ofès el Poble Basc, i les víctimes d´uns fets de trista memòria. No volem ni repetir el contingut de les paraules que es van dir, en aquell programa, ni els noms dels que les varen pronunciar, tothom qui estigui mínimament informat les haurà llegit o sentit i coneixent el tarannà dels que les han dit, ho podrà jutjar. L´únic que pretenem és mostrar el nostre rebuig, i lamentar que es puguin dir públicament, en una emissora, per més que hi hagi llibertat d´expressió. No és això, senyors! No és això! És el nostre parer.