Quines setmanetes. Primer, els judicis del 9-N a Mas, Rigau, Ortega i Homs. I després el presumpte finançament il·legal de Convergència, encarnat amb l'aixecament del secret del sumari del 3%, l'inici del judici del cas Palau i les noves dades del sorprenent enriquiment de la família Pujol-Ferrusola. I el més «divertit» està per arribar, si fem cas de les paraules de Jordi Montull i a l'amenaça de Fèlix Millet d'aixecar la catifa i treure la porqueria.
Aquí l'únic que no està disposat a parlar, almenys pel que sembla de moment, és l'extresorer de CDC, Daniel Osácar. El que diran Millet i Montull -si és que mai arriben a xerrar- és previsible a grosso modo i només ho faran si els serveix d'alguna cosa. No hi ha gens d'interès de col·laborar amb la justícia.
Però arriben tard, perquè en fase d'instrucció s'hauria pogut aprofundir en les noves dades que pensen revelar. Enmig del judici és més difícil i com a molt servirà per sustentar algunes de les proves o indicis. I Osácar? Ell és la clau de tot, encara que ens vulguin fer veure que són els altres dos.
S'ho menjarà tot? Explicarà de qui rebia les ordres? Està disposat a anar a la presó per tapar els que estaven a la cúpula del cas? És difícil creure que en els partits polítics manen els gerents, encara que últimament ho pugui semblar. I si Osácar també busca un pacte?
