Fa tot just uns dies, s'ha donat a conèixer una sentència del Tribunal Suprem sobre l'ús per part dels mitjans de comunicació de fotografies tretes de perfils oberts a les xarxes socials. En concret, l'assumpte es remunta a una demanda interposada per un ciutadà contra el diari La Opinión de Zamora, amb motiu de la publicació d'una notícia relativa a un fet violent que va tenir lloc a l'esmentada localitat castellana i que es va il·lustrar amb la imatge d'un dels implicats extreta de Facebook. El demandant va sol·licitar de la Justícia una condemna per a l'esmentat diari per una suposada intromissió il·legítima en dos dels seus drets fonamentals (a la intimitat i a la pròpia imatge).
Si bé el Tribunal Suprem va rebutjar finalment que l'actuació del mitjà de comunicació vulnerés el dret a la intimitat, sí que va considerar que es va conculcar el dret a la pròpia imatge. L'Alt Tribunal considera que el fet de pujar una fotografia a una xarxa social fent-la accessible al públic en general, no autoritza a un tercer a reproduir-la en un mitjà de comunicació sense el consentiment del seu titular. Afirmen els magistrats que la finalitat d'un compte obert en una xarxa social és la comunicació del seu titular amb tercers i la possibilitat que aquests tercers puguin accedir al contingut de l'esmentat compte i interactuar amb el seu titular, però no que la imatge es pugui publicar en un diari.
No obstant això, al meu parer, en aquesta decisió no s'ha ponderat suficientment el dret a la informació, que també està implicat en la controvèrsia. Com en molts altres supòsits on col·lideixen entre si diversos Drets Fonamentals (el de la llibertat amb el de la seguretat, el de l'honor amb el de la llibertat d'expressió, etc.) s'ha de dur a terme una anàlisi dels interessos i valors constitucionalment en joc per, finalment, donar la primacia a un d'ells en funció de les circumstàncies del cas.
Atès que el Tribunal Suprem es va decantar per la preferència del dret a la informació del diari davant del dret a la intimitat del ciutadà, basant-se per a això en la veracitat de la notícia, la seva rellevància pública, el seu acomodament als usos socials (més concretament, als cànons de les cròniques de successos) i a l'absència de qualsevol tipus d'extralimitació morbosa, hauria d'haver procedit de la mateixa manera per decidir sobre l'altre dret suposadament afectat (el de la pròpia imatge).
El dret a la pròpia imatge fa referència a la facultat que tots tenim de reproduir-la i, al mateix temps, de negar-nos a que aquesta representació física sigui utilitzada per terceres persones sense el nostre consentiment. Amb això, el que es pretén preservar és la seva difusió pública, que res té a veure amb un suposat dret a l'anonimat. Així, en paraules del Tribunal Constitucional, es tracta del poder d'impedir l'obtenció, reproducció o publicació de la pròpia imatge per part d'un tercer no autoritzat.
No obstant això, aquest dret pot xocar clarament amb el dret de la premsa de difondre notícies, en el sentit més ampli del terme. Tal és així que el mateix Tribunal Suprem reconeix que, si haguessin estat els fotògrafs del diari els encarregats de prendre la foto amb ocasió del dispositiu de cobertura del reportatge, res s'hauria pogut atribuir al mitjà de comunicació si l'hagués publicat posteriorment. Per tant, s'admet que, en determinats casos, sí resulta procedent la captació de la imatge, així com la seva utilització i difusió, quan està connectada amb una informació veraç i de rellevància pública.
En el fons, més que la publicació en si de la imatge, el que es critica en la recent sentència del Suprem és la manera com s'ha obtingut. Si fos d'una altra manera, l'afectació del dret a la pròpia imatge és, al meu parer, més qüestionable, ja que aquestes suposades objeccions esgrimides en l'argumentació de la resolució judicial tenen més a veure amb la propietat d'aquesta concreta fotografia i amb la via utilitzada per aconseguir-la que amb el veritable significat del dret constitucional suposadament afectat.
Considero que el Suprem entra en contradiccions quan, en alguns paràgrafs de la sentència, fonamenta els perjudicis per al demandant en la seva perfecta identificació i en el ple reconeixement dels seus trets per, així mateix, acceptar que aquesta classe de notícies de rellevància pública poden il·lustrar-se amb imatges captades pels fotògrafs del medi, sense que hi hagi llavors vulneració de drets. Al meu parer, no s'han ponderat correctament les implicacions constitucionals del dret a la informació i, a més, s'ha sobredimensionat l'aspecte de la propietat de la fotografia i la seva forma d'obtenció.
Pujar fotos a les xarxes socials en un perfil públic i accessible, obert i sense restriccions, per després posar-se les mans al cap si aquestes es difonen és, a parer meu, un comportament si més no rebatible. I condemnar el seu ús per complementar una notícia veraç, de rellevància pública i plenament d'acord amb els usos periodístics suposa (insisteixo) no ponderar correctament les implicacions constitucionals del dret a la informació. En tot cas, el Tribunal Constitucional tindrà l'última paraula.
