El Consell de Garanties Estatutàries és un òrgan al qual el Govern català consulta els dubtes i acaba fent el que li dona la gana. L'única funció que té és vetllar per l'adequació a la llei de les disposicions de la Generalitat, però si al Govern no li agrada el que diu, no en fa ni cas i llestos. Fins aquí res a dir, és molt català, això de crear entitats inútils, el mateix Govern n'és un bon exemple. Ara bé, com que cadascun dels nou membres del Consell cobra 120.000 euros anuals, més complements (dietes a banda), em pregunto si val la pena mantenir-lo.

Potser sí, potser és obligatori tenir un ens a qui no fer punyeter cas. Si és així, proposo una solució en nom de l'austeritat: atesa la seva trista funció, amb un sol membre al Consell n'hi ha prou. Hauria de ser algú a qui li importés una merda la política, que volgués cobrar per no treballar, que se'n pixés, del que li consultessin, i que si finalment el Govern, el Parlament i tot Catalunya es fiquen en un embolic per cometre il·legalitats, s'ho agafés rient.

Efectivament, m'estic postulant pel càrrec. Senyor president, vostè ha treballat amb mi. Sap que em passaré el dia en un despatx rascant-me les pilotes, i que en l'improbable cas que em vingui a molestar amb una consulta, li diré que faci el que li doni la gana.

- Deixa'm tranquil, Puigdi, i tira milles, que estic amb el sudoku.

Hi guanyarà vostè en tranquil·litat, hi guanyaran les finances catalanes en estalviar vuit sous, hi guanyaré jo, que espero ser generosament remunerat, i hi guanyarà el partit, al qual penso aportar l'acostumat 3%. Per què arriscar-se a tenir un Consell d'experts jurídics, que ja se sap que és gent que té la mania de complir les lleis i el que és pitjor, de pretendre que les compleixin els governants, podent tenir-me a mi dormitant en un despatx -si no és molt demanar, m'hi col·loquin un supletori-, tocant-me la fava, llegint diaris esportius i mirant porno per internet? Espero la trucada. Tenim pressa.