Llegeixo amb estupor, i fins i tot amb sorpresa, que segons un estudi elaborat per l´Escola de Negocis de la Universitat d´Oregon (EUA), practicar sexe regularment augmenta la productivitat laboral, facilita el fet d´estar més satisfet amb la feina i fins i tot afavoreix el sorgiment d´un fort sentiment de compromís i pertinença. Tampoc cal ser un gran estudiós de la conducta humana per adonar-se que el sexe és una de les millors eines que tenim per recarregar les piles. Hi ha dos factors que ho certifiquen; el primer és la docilitat i la cara de gilipolles que se´t queda a la cara després de fotre un bon clau, evidències físiques i estètiques innegables que, segons els mateixos analistes, són conseqüències d´un efecte de benestar intern que es pot perllongar en el temps fins 24 hores o més després de l´acte fornicador. El segon factor ve donat, contràriament, per la cara d´imbècil i mala hòstia que arrosseguem quan fa temps que no juguem a metges. Estaríem parlant, en aquest cas, de la clàssica «síndrome del mal follat».
Entenem per ser un mal follat el fet d´anar per la vida actuant de mala manera amb la gent del nostre entorn -coneguts o desconeguts, tant li fa-, amb una falta absoluta d´empatia i assertivitat en les nostres accions que sol materialitzar-se amb l´eclosió d´un ampli catàleg d´insults i queixes ideades espontàniament, de manera orgànica, i que no són altra cosa que un inconscient mecanisme de defensa a la conxorxa judeomaçònica existent a l´univers amb l´objectiu de putejar a la suposada o suposat «mal follat». Fa temps que es coneix l´origen d´aquesta psicopatologia entre la comunitat científica, i també entre qualsevol de veïns, i apunta sobretot a l´acumulació de grans dosis d´estrès en els testicles, en el cas de les dones amb penis, i en els ovaris en el cas dels homes amb vulva... O era a l´inrevés? El cas és que en general, som tots màquines d´acumular estrès, i lliurar-nos a la còpula, amb control i precaució sempre, és una de les estratègies més eficients que podem adoptar per combatre-ho, fet que explica també, alhora, la seva potent facultat exfoliant.
On vull anar a parar amb tot aquest rotllo? Evident; tants anys d´història i evolució humana per arribar allà mateix, a l´essència primera de la nostra espècie, al motor de les nostres vides: que hem de fer-ho més. Ara que cardar està recolzat científicament i econòmicament, i que a sobre està de moda entre els catalans de soca-rel gràcies a «La Remuntada» i sobretot a enginyosos influencer que hi entreveuen un nou Baby Boom, tant l´administració com el sector empresarial haurien de tenir-ho en compte per millorar la rendibilitat, l´eficiència productiva, per acabar de sortir de la crisi d´una vegada. Però que quedi clar que el que proposo és introduir polítiques que afavoreixin el fet de donar i rebre per igual, que de donar i no rebre, per desgràcia, fa temps que la saben massa llarga.
