Els factors que adrecen el destí sovint són imprevisibles. De vegades és forassenyat tenir el final d'una narració que no s'ha escrit ja que per consumar-se d'una manera satisfactòria s'han d'alinear un munt d'exoplanetes. Dimecres passat vam assistir arran de roques a la furient embranzida d'un temporal amb majúscules. Tota tempesta que s'ho valgui ha de contenir un munt d'elements que actuïn a l'hora i dins d'un marc general espectacular. La glòria acostuma a anar acompanyada d'entrebancs, tossuderia, sort i fortes emocions. La suma d'elements no sempre porten a l'èxit. L'èxit del Barça en contra del PSG va ser dramàtic i amb escenes d'autèntica tragèdia sobretot venint de la representació d'insuportable i vulgar comèdia a París. L'obra va ser atorrentada i l'entrenador caigut a l'abisme d'una imperdonable i vergonyosa derrota, gràcies a la determinació d'uns jugadors que es volien fer perdonar va convertir l'acte final de la peça en una fabulosa metàfora. Res no és impossible i tot es pot aconseguir. El futbol acostuma a servir visions de superació, força, finesa i estratègia, les del dimecres però van superar totes les conegudes aportant matisos d'un calibre inhabitual: superar l'impossible depèn d'un mateix. La voluntat pot redreçar el destí cap al final desitjat. L'èxit de l'èpica se sosté bàsicament en el factor humà, després, és clar, cal que al càlcul, la pressió i la passió s'hi ajuntin factors com la sort favorable. I Neymar. El jugador que va comandar el temporal cap a la victòria i que, amb serenitat, va agafar el relleu al millor jugador del món per insistir a xocar i xocar en contra del rocam de l'impossible.
