Cartes

enric carcereny beltran lloret

de mar

El Govern central branda l´estat d´excepció per frenar el procés.

La Moncloa addueix al Consell d´Europa que aplicaria el precepte si la retallada de l´autonomia fos insuficient.

L´article 116 de la Constitució regula les circumstàncies per decretar els estats d´alarma, excepció i setge.

Eduardo Vírgala, catedràtic que va estudiar àmpliament el 155 quan es va llançar el pla ­Ibarretxe, remarca que el 116 es reservaria per a situacions de violència extrema que requerissin la intervenció de l´Exèrcit i recorda que amb el 155 l´Executiu central ja no podrà donar instruccions als Mossos, perquè pertanyeran a la República Catalana.

En primer lloc no es donarà el cas d´extrema violència i això ho sabem tots, incloent-hi l´estat Espanyol.

En segon lloc, els Mossos obeiran a la legalitat de la República Catalana, i això també ho sap l´Estat espanyol.

Aleshores, per què aquestes amenaces de fer servir l´article 116 de la Comissió de Venècia, en tant que és un conte de fades?

I finalment l´exèrcit espanyol, que són quatre gats perquè no hi ha la mili obligatòria, pertany a un estat estranger, com pot ser el francès.

Palafrugell

Carles Mallart Girona

Dijous, dia 9, vaig anar a Palafrugell, per assistir a la «Jornada Trobada d'Economia i Reptes socials», que organitzava l'Ajuntament i l'Obra social de La Caixa. Arribo al centre i, oh miracle, un aparcament lliure al carrer. No em vaig fixar en el carrer... Vaig preguntar a uns vianants immigrants que em contestaren amb un molt bon català: On és el Museu del Suro?, Miri uns 300 metres, a prop del Caprabo,... Fins uns 6 minuts a peu i entro al complex del Museu. Per cert, molt ben conservat, amb fotos i maquinària històrica que supera els cent anys, i es desenvolupa la jornada referenciada d'allò més bé. Acabem tard, devien ser prop de les vuit del vespre. Em va semblar que anava bé per recollir el cotxe i «Oh renoi... em perdo» i vaig a parar lluny, m´adono de l'errada i intento trobar el cotxe, passen més de 40 minuts després de caminar bastant, ja rendit, nerviós, estressat, gairebé em dono per vençut i em pregunto: què faig? Buscava un taxi que em passegés a totes les places de la ciutat, se m'acut de trucar a la Policia Municipal, explico el problema i molt amblement em diuen per telèfon «veurem què hi podem fer». El típic: quin cotxe és, quin color, matrícula, i més o menys on l'ha deixat, em pregunten a quin carrer sóc... ho explico i passen deu o quinze minuts i no ens en sortíem. L'operador em diu: «Miri, molt a prop seu té una patrulla de servei s´hi acosti», així ho faig, tenim una conversa amb unes indicacions i no sé com s'ho fan, «gats vells», em truquen al cap d'una estona... L'hem trobat, està aparcat al carrer Bruch, alla darrere,... ells molt correctes, els dono les gracies i tema resolt. Sr. Juli Fernandez, té una Policia Municipal d'allò més competent, el felicito i li dono les gràcies, que prego transmeti als agents. Aquests detalls em fan pensar que vostès estan preparats per acollir actes importants de ciutat. Felicitats, alcalde.