Quan llegeixo el verb obligar, em poso en alerta. Per instint, com a reacció. Quan algú es proposa obligar-me des de l'administració, em resulta sospitós. No estic en contra de les prohibicions, ni de bon tros. Però hi ha qüestions en les quals funciona millor l'estímul positiu que l'obligació. M'ha sorprès l'esterilització dels animals domèstics que planteja la CUP i el Pacma com a obligació. Proposen que s'eximeixi de la taxa de tinença aquell que decideixi que el seu animal de companyia no es reproduirà. Però apunten que la solució definitiva haurà de ser obligar els ciutadans a esterilitzar. Fa uns anys es va decidir introduir el carnet per punts per conduir. Això després d'anys d'aplicar restriccions legals cada vegada més grans. Ràpidament van descendir els accidents mortals, acompanyats òbviament per l'augment de la seguretat dels cotxes i de la millora de la seguretat viària. Amb gats i gossos hi ha fórmules més imaginatives que ja s'apliquen a altres llocs. Per exemple, al Baix Penedès fa anys que als animals donats d'alta al registre d'animals se'ls subvenciona fins a 140 euros per l'esterilització o la meitat del que val una operació d'aquesta mena. És una doble manera d'aconseguir el que proposa la CUP i el PACMA sense que els propietaris busquin subterfugis per esquivar la llei. Un estímul correcte en el bon sentit és millor que desenes de lleis i prohibicions.