Un dels requisits del principi de transparència de la gestió pública local és conèixer el cost efectiu dels serveis prestats pels ajuntaments. Per avançar en aquesta direcció, la Llei 27/2013, de 27 de desembre, de racionalització i sostenibilitat de l´Administració local, va donar uns criteris bàsics per aplicar a cadascun dels serveis, va fonamentar el seu càlcul i va exigir enviar les dades al Ministeri d´Hisenda.
Per als economistes que, des de fora o des de dins de les administracions locals, han reivindicat durant anys i panys la necessitat d´una comptabilitat analítica per calcular els costos i rendiments de les activitats de les entitats locals, ha estat un goig sense alegria.
A la mateixa normativa reguladora s´admet que la seva finalitat no és determinar el cost i el rendiment dels serveis públics d´una forma exhaustiva ni tampoc calcular els costos de les activitats per trobar indicadors de gestió.
Aleshores, quin és l´abast del concepte de cost efectiu dels serveis locals? Doncs, agregar dos components: els costos directes, exclusivament associats a cada servei, i els costos indirectes en funció d´uns determinats criteris d´imputació dels serveis de recollida de residus, subministrament d´aigua, neteja viaria, clavegueram, pavimentació de carrers i enllumenat públic, entre altres.
Com es farà? Si l´entitat local està sotmesa al règim pressupostari, el cost d´un servei prestat coincidirà amb la despesa de l´exercici. Si l´entitat local està subjecte al pla general comptable d´empresa, seran les despeses d´explotació del compte de pèrdues i guanys.
En aquest context, els costos/despeses directes seran aquells associats exclusivament a un servei. En canvi, els costos/despeses indirectes (generals o d´estructura) s´imputaran proporcionalment a cadascun dels serveis atenent al seu volum de despeses.
Tot plegat sembla coherent, però és un somni convertir el cost efectiu és un instrument per mesurar l´eficiència; és a dir, per assolir el màxim rendiment amb els mínims recursos.
En efecte, elaborar una informació homogènia del cost efectiu dels serveis pot donar lloc a fer un pa com unes hòsties perquè: a) no tots els serveis tenen els mateixos factors geogràfics (mar o muntanya), poblacionals (grandària, densitat...) i econòmics (industrial, turístic..) i b) l´excessiva agregació en l´estructura pressupostària impedeix identificar el cost d´un servei. Per exemple, el manteniment de platges que està inclòs en el programa de l´administració general del medi ambient. Serà perquè Madrid no té platja?
Malgrat tot, és encomiable l´intent d´acostar la informació al ciutadà, encara que la comparació (o benchmarking ) amb altres municipis no sigui rellevant o resulti esbiaixada.
