Els partits socialistes català i espanyol, PSC i PSOE, han signat un document que pretén tancar les ferides obertes quan els diputats catalans van desobeir la gestora espanyola i van votar contra la investidura de Mariano Rajoy. El cert, però, és que la lectura del document permet veure que les coses no estan clares del tot, ja que existeix una contradicció força evident entre dos paràgrafs quasi consecutius sobre l'autonomia del PSC en qüestions de política catalana.

Vejam la contradicció. Per un costat, l'acord afirma que «el Consell Nacional del PSC és l'òrgan competent per establir les línies fonamentals de la política electoral i determinar la política d'aliances del PSC a Catalunya». Dos paràgrafs més avall insisteix: «El Consell Nacional del PSC és l'òrgan competent per designar el candidat a la Presidència de la Generalitat. Les dues organitzacions reconeixen el Consell Nacional com a únic àmbit de decisió en relació amb la investidura de la Presidència de la Generalitat».

Però tot seguit, en el mateix paràgraf, el document d'entesa afegeix: «així mateix, la celebració d'acords de governabilitat, la política de coalicions, pactes i aliances electorals serà analitzada i consensuada en la comissió de coordinació política PSOE-PSC».

En què quedem? El PSC és plenament autònom en aquest aspecte o ha de demanar permís? L'expressió «així mateix» dona caràcter obligatori al que ve al darrere, és a dir, a «consensuar» les decisions amb el PSOE? En castellà, que probablement és l'idioma original del text, «consens» significa «acord produït per consentiment entre tots els membres d'un grup». No hi ha consens si el PSOE discrepa d'una decisió del PSC, posem per cas, sobre pactar un tercer tripartit amb Esquerra i els Colaus. I no es preveu una decisió no consensuada.

El PSC no vol que sigui dit que acota el cap. El PSOE no vol esglais i exigeix garanties d'obediència en qüestions que toquen el moll de l'os espanyol. El punt de trobada entre les dues voluntats es presenta confús. Passen coses com que al document es digui que PSC és el «representant del PSOE a Catalunya» i el PSOE és «el representant del PSC a Espanya». No «a la resta d'Espanya», o «a la resta de l'Estat». S'adonen de les implicacions? Curiosament, la versió en català obvia aquest embolic i parla de «referents polítics mutus en els seus respectius àmbits territorials».