L abocador de Vacamorta té una llarga història. Va començar a funcionar l´any 2000, tot i que fins al 2003 no va rebre la llicència mediambiental de la Generalitat. El 2006, una primera sentència del TSJC anul·lava la llicència i declarava il·legal l´activitat. Fa onze anys! La Generalitat, amb els diners de tots, va seguir pleitejant i va mantenir l´abocador en servei. I així, a cada pronunciament judicial. També quan el Tribunal Suprem va ratificar el tancament de l´abocador amb l´obligació de retirar els més de 2,2 milions de tones de deixalles que s´hi han dipositat des que va entrar en servei i restituir l´espai al seu estat original. El Govern català va intentar el subterfugi d´un pla especial, que també va ser anul·lat pel Suprem. S´havien oblidat del pertinent estudi d´impacte ambiental. Tots els passos fets per la Generalitat han estat tombats pels tribunals de justícia. Un desficaci continu, en la línia tan coneguda de qui dies passa, anys empeny. El Govern català va fer sempre cas omís a totes les advertències i al·legacions que se li van presentar. Un informe del Consorci d´Aigües de la Costa Brava, elaborat el 1985, ja alertava que l´abocador no es podia fer a Cruïlles. Tampoc s´ha executat l´ordre de buidar els residus de l´abocador, tot i que aquesta mesura, malgrat la ressolució judicial, cal admetre que té la seva complexitat. Els col·legis d´Ambientòlegs, d´Enginyers i de Geòlegs son partidaris de deixar els residus allà on són. Consideren que el buidatge tindria conseqüències negatives per l´impacte ambiental, per a la salut dels veïns de la zona, a més de poder perjudicar la seguretat, higiene i salut dels treballadors. Un problema delicat.

Ara a la Generalitat se li ha obert un nou front; un front que, igual que el contenciós que manté amb l´adjudicació d´Aigües del Ter-Llobregat, pot comportar un elevat cost per a la hisenda pública, que és de tots els ciutadans. L´empresa que gestionava l´abocador de Vacamorta, a Cruïlles, ha demandat la Generalitat davant els tribunals de Justícia per obtenir una compensació per la clausura del dipòsit. L´empresa ha adoptat aquesta mesura després de no rebre resposta a les nombroses cartes que ha adreçat en els últims mesos al Departament de Territori i Sostenibilitat. La concessionària de l´abocador, després que la Generalitat ha rebutjat pagar una indemnització per la via administrativa, reclama 40 milions d´euros, una xifra aparentment exagerada, però tot indica que, igual que amb Aigües del Ter-Llobregat, el Govern català té mala peça al teler per sortir sense ferides d´aquest nou embolic.