DIARI DE SESSIONS

el nou ordre que ve del desordre

19.03.2017 | 06:30

Les lliçons d´Holanda –Mark Rutte, líder del partit liberal VVD, ha guanyat les terceres eleccions consecutives i tornarà a presidir el govern holandès. Rutte ha enfonsat les previsions de la victòria de l´extrema dreta de Wilders. La diferència en el percentatge de vots no dona marge al dubte: 21,2% per als liberals i un 13,1% per a l´extrema dreta. Ara la formació de govern requerirà del concurs de quatre partits. També pugen espectacularment els Verds (que han recollit molt vot socialista sense caure en el discurs populista) i els liberals progressistes del D66. La primera prova superada. Algunes lliçons de la votació del 15 de març: Rutte ha guanyat perquè en bona mesura ha fet un discurs autocrític sobre la forma de governar dels partits clàssics en els últims anys. Ha dit les coses amb realisme sobre la falta de control del sector bancari i la falta d´una política d´acollida d´immigrants ordenada i organitzada. Rutte també ha guanyat perquè en l´última setmana va saber jugar hàbilment la prohibició de l´entrada del ministre d´afers exteriors de Turquia a Holanda per fer un acte polític en vistes al referèndum constitucional turc del 16 d´abril. Rutte ha jugat a l´extrem i segurament ha deixat ferides diplomàtiques a refer. Mevlut Cavogcoulo, ministre d´exteriors turc, va poder fer amb normalitat discursos a França i, en nom de la llibertat d´expressió i associació, sembla el més respectable.
De les eleccions holandeses en surt un gran perdedor: el partit socialista, que passa de 39 a 9 diputats. La presidència de l´Eurogrup està més que vacant amb aquests resultats. A tot Europa el vot socialista s´esqueixa entre opcions de centre ampli i partits nous més o menys a l´esquerra del socialisme.
Holanda França Catalunya – En aquests temps tan volubles i mutants en els comportaments electorals, a veure amb quin quadre polític acabem l´any. Estem en un desordre del qual sortirà un nou ordre mundial. A Holanda es manté un primer ministre liberal. A França, qui ho havia de dir, les esperances estan dipositades en un candidat presidencial de programa polític de tall liberal-social, Emmanuel Macron. A Catalunya ara tot està focalitzat en la recta final del procés sobiranista. Però en la reorganització dels espais ideològics en el dia després, veig un centre ampli que vulgui reencarnar aquella Catalunya partidària del comerç, la iniciativa i la responsabilitat individual, alhora que la cohesió social. Avui és impossible, diran els més escèptics i els mes murris a la vista del panorama actual. Però ara la política és qüestió de l´eclosió de propostes polítiques inclusives en la recta final. Mirin França, mirin la coalició de centre dreta i centra esquerra que s´està perfilant a Itàlia després de les eleccions. I l´alcaldessa de Barcelona només es va postular menys d´un any abans. Sóc partidari d´escollir els noms que encarnaran aquest centre ampli després dels últims capítols del procés, no pas abans. De noms n´hi ha. Tots esperen. Si ho fan quiets i amb lleialtat, millor
«Democràcia en perill» – Me´l va recomanar vivament l´amic Juan Moscoso l´estiu passat però durant mesos em vaig resistir a llegir-lo. Ara estic enganxat en la lectura de Submissió de Michel Houellebecq. Simplement, fa pensar molt i molt. Fa dues setmanes vaig poder ser a Ankara i reunir-me amb tots els partits del parlament turc abans del referèndum del 16 d´abril. I el cap de setmana passat vaig fer una xerrada a les jornades de política internacional de Torroella de Montgrí, on vaig posar el següent títol al que volia dir: Són Rússia i Turquia part del concepte ampli d´Europa?
No parlo de la Unió Europea sinó de l´Europa gran dels 47 estats del Consell d´Europa. En la resposta profunda i reflexiva a aquesta pregunta segurament hi ha el desllorigador del nostre futur com a europeus. Temps convulsos. El desordre del que en sortirà un nou ordre.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema