El vincle entre riquesa i formació professional

19.03.2017 | 06:30

Aquests dies a l´empresa estem posant a punt els nous rotlles amb el producte que hem dissenyat: rotlles de paper per a cuina de tipus metxa, rotlles per a eixugamans amb dispensadors automàtics, rotlles multiús per als tallers mecànics, rotlles de paper higiènic petits, rotlles higiènics jumbos per a grans espais... em trobo com a peix a l´aigua; és una activitat que em fascina: definir la quantitat de metres de cada rotlle, com el fem de gruixut i suau, com treballem el rotlle perquè tingui un tall ben definit... També perquè és la part final d´un treball de recerca i desenvolupament que va començar a l´any 2011, evolucionant any a any i que culmina ara amb un producte tangible i innovador.
La confecció dels rotlles la fem amb una màquina que hem desenvolupat internament amb la col·laboració d´una empresa italiana, de Lucca. Els italians van aportar la part convencional d´una màquina rebobinadora que nosaltres hem completat amb una part desenvolupada a Besalú a través d´una màquina pilot i executada industrialment en tallers de Bescanó i Besalú. Tecnologia pròpia i local, avalada per la Unió Europea en el programa Horizon 2020.
Engegar una màquina així, amb un programari complex i sofisticat, no és fàcil i requereix un aprenentatge llarg per part dels operaris que hi treballaran, així com dels enginyers que hi donen suport. Vam triar dos joves per fer d´operaris d´aquesta màquina, amb capacitat per aprendre, observadors i amb molt bona predisposició per dominar la instal·lació; el treball que hem fet fins avui els avala com a operaris responsables. Aquesta setmana ens hem dedicat a preparar mostres per anar a la fira de Milà el 10 d´abril. A tal efecte hem preparat un parell de capses impreses, a l´interior de les quals hi posarem rotlles de mostra. Així, per un rotlle convencional de diàmetre 200 mm i amb 240 m. de paper l´hem hagut de dissenyar per a la capsa amb un diàmetre de 115 mm. Com que necessitem saber quants metres tindrà el nou rotlle per ajustar la màquina, els he fet la pregunta de si sabien calcular-ho. Un ha tret el mòbil, ha obert un full d´Excel i m´ha dit un valor sense sentit. Els he explicat que en aquest cas (superfície rotlle) la proporció depèn del quadrat del diàmetre: si divideixen 240 pel quadrat de 200 i multipliquen pel quadrat de 115 tindran 79 metres. Quan vam tenir el producte acabat vam canviar el paper per posar-ne un altre de més gruixut. El rotlle que havíem fet de 79 m era amb un paper de 39 g/m2, però ara el tindríem de 48 g/m2. Quants metres hi cabrien? Ara la proporció era lineal, 79 dividit per 48 i multiplicat per 39 dona 64 metres.
És normal que la gent no sàpiga fer proporcions, però no ho hauria de ser. Els nostres clients no saben comparar si un rotlle amb un preu de 2,3 € amb 240 m. és més barat que un d´1,9 € amb 180 m. I per tant ho és, però com que els diàmetres són semblants i un és més car, ningú cau en el fet que el que val és el preu pel contingut, no el continent. I així va el país.
Això és una mostra del dèficit de formació que té el sistema d´ensenyament. Explico a tothom que no hi hauria d´haver cap lloc de treball sense formació professional de grau superior. Sabem que la qualitat del treball va lligada a la productivitat i, per extensió, a la formació del treballador. A Espanya coneixem que un 6% de la població en edat de treballar no ho farà mai i que un 7,9% ho farà tot i mantenint el seu nivell de pobresa. Això només ho pot resoldre la formació a tots els nivells, a primària, a ESO, a Batxillerat i a formació professional, però, ai! no estem fent res perquè això sigui així. El baix nivell assolit a ESO, junt amb els problemes de disciplina i el menyspreu general a la formació professional impossibiliten que els treballadors tinguin el nivell adient per a les tasques cada vegada més intel·ligents que vénen. Espanya té una productivitat en poder de compra de 11 €/h, França 13, Alemanya 15, Irlanda i Dinamarca 18, Noruega i Suïssa de 19, mentre que Portugal el té de 6, Romania de 4 i Bulgària de 3. Decidir a quin país ens volem assemblar és decidir com volem millorar la formació dels nostres nens i joves. A què esperem per reformar l´ESO? Per què les famílies encara dubten si la formació professional és una sortida digna per als seus fills? Per què encara els instituts es frenen per oferir formació professional? Per què els pressupostos de la Generalitat no creixen en ensenyament?
Estem buscant 7 joves amb FP en mecatrònica, regulació i robòtica i electromecànica. Aquestes especialitats es fan a l´IES Garrotxa d´Olot, a l´IES Brugulat de Banyoles, a l´IES Narcís Xifra i a l´IES Montilivi de Girona. Hi hem d´afegir l´escola privada Fundació Soler de Ripoll. Amb aquests instituts hem de satisfer gairebé tota la província de Girona i no n´hi ha prou. Ens omplim la boca que cal crear treball de qualitat a la indústria i ningú fa cap esforç. perquè això sigui possible, com si el treball es creï per generació espontània. Voleu un altre exemple? Hipra és una de les millors empreses de les comarques de Girona, amb un pla estratègic que la portarà a ser la número ú del món. Doncs bé, al seu poble, Amer, l´institut no té cap oferta de formació professional. Si l´entorn no ajuda a potenciar els perfils que les indústries locals necessiten, serà molt difícil portar les nostres empreses al podi mundial.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema