Europa tremola. Porta moltes màscares. Una i primera el poder de l´horror. Dos i segona ser un subjecte d´enderrocar governs democràtics i collar els nous esquerranosos. Ordre i poder. No hi ha esquerra a Europa. Europa ha eixugat la puixança de l´esquerra. Queden, encara els ecologistes. Mata i remata a partir del deute. El deute condemna. Qui mana? Qui decideix res a Europa? No tots els deutes passen pel mateix sedàs. Són diners o ideologia? I aquí sorgeix l´Europa moderna, la que decideix i mana per cobrar. Un déu sense cap visible, una qüestió amb la qual tothom està d´acord. Misèria absoluta. Qui són els dolents? Qui decideix on està el bé i el mal en el deute la globalització? La dreta europea sembra desigualtat i odi i qui recull el fruit és el fanatisme. El diner treu rèdits de l´impossible. Si algú obrís la caixa de Pandora tothom s´esgarrifaria i pocs en traurien benefici. Potser seria un caos o una font de revoltes, el pobre i l´obrer són figures de segle passat. Diuen que hi ha un organisme europeu que vigilarà el bon ús dels diners dels estats. Estrany. A l´Europa moderna tots els pecats estan indexats i la majoria, perdonats. Hi ha un organisme que dicta normes d´obligat compliment i lleis econòmiques que s´han de seguir. O no. L´excusa de qualsevol poder és que és liberal (comodí de la renúncia). Tot plegat porta a una realitat: l´ascens del que s´anomena populisme. Populista era Juan Domingo Perón a l´Argentina i Jordi Pujol a Catalunya; circumstàncies diverses i un sol objectiu: el poder. Mantenir-lo. Fa por aquesta bravada. A Holanda no ha guanyat el partit xenòfob. Les eleccions en aquest petit país han mostrat una realitat: l´humanisme encara té seguidors. La socialdemòcaria cau al pou. Els votants d´esquerra acaben votant a la dreta estricta. El pas del temps juga en contra de la raó. Temps mort. No hi ha punt intermedi. Les eleccions a Holanda indiquen un futur. Una veritat que avisa França i Alemanya. L´antiga brama en contra de l´altre, reviu i un dia van ser els jueus i ara són els catalans o els musulmans. Minories rebotides. Europa no és un estat estat, és una idea d´un poder que més enllà de l´ànsia viva de recaptar no existeix. Europa podria ser una zona de confort i un lloc en el qual es respectessin els drets humans. La veritat ho desmunta tot, Europa actua com si fos un organisme polític, s´aparta i no diu res respecte de la gent que fuig de la mort i de la guerra. Calla i quan reacciona dona diners a Turquia perquè suporti als exiliats en camps de concentració. Allò que importa és la propaganda que cada estat europeu explica per mantenir l´ordre. Sembla ser que el neofeixisme s´ha aturat a Holanda, hi ha una qüestió essencial: qui domina la massa? I la ràbia i l´odi? La batalla real començarà a França. Entrat el segle XXI, Europa és una idea que no existeix. Una realitat de mercaders que un dia va a favor de la socialdemocràcia i l´endemà al costat del neofeixisme. Conceptes devaluats però reals: el diner conté ideologia. Dia a dia tot s´acaba.