Des de fa temps, i deixant de banda els «no sap/no contesta», la societat catalana es divideix en dos grups sociopolítics: els independentistes i els que no ho són. Amb dues cues. Ser independentista vol dir ser «processista». I si no ho ets, t´etiqueten d´espanyolista. Una fal·làcia pujoliana: «amb mi o contra mi». Doncs no. Hi ha molts independentistes que, alhora, no volen Mas, perquè és el representant genuí d´una política que ha contribuït -i com!- a la crisi que patim encara. Gent que és socialdemòcrata, d´esquerres ad hoc, confederalista o que, simplement, repudia Mas per les retallades, les privatitzacions o per una hipotètica implicació, per acció o omissió, en la corrupció que aclapara Catalunya. Gent que sap que, si per una insòlita raó, s´aconseguís ara la independència, tindríem Mas per anys. Gent que creu i vol la independència de Catalunya, per poder decidir lliurement el nostre destí i com assolir-lo, però lliure de traves i dèbits del passat. Gent que malda per alliberar-nos dels qui fan seva la sentència que Verstrynge afirma que li va donar Fraga: «Cataluña es tierra conquistada».
I això ve a tomb de la inhabilitació de Mas, Rigau i Ortega. Els apliquen una llei creada per anar contra ells. Increïble! Han tornat a errar. Com el desembre de 2012, quan Rajoy va negar a l´autonomista Mas un pacte fiscal similar al basc. Si l´hagués acceptat, gairebé segur que no seríem on som. Ara, mitjançant una altra pífia, converteixen l´independentista Mas en un màrtir, una opció no sé si desitjada, que donarà més empenta i més ressò al «procés». Lamentablement, però, seguiran fora de joc una munió d´independentistes no «processistes».
