Una proposta d'Units Podem pretén suprimir la retransmissió de la missa a la 2 de TVE. La raó per la qual el Sr. Pablo Iglesias vol eliminar aquesta missa és perquè, segons diu, la televisió pública ha de mostrar els valors d'un estat laic. El Sr. Iglesias digué: «A mi me parece que las televisiones públicas tienen que estar para emitir contenidos culturales, contenidos que defiendan la diversidad y la educación sexual». Segons Hisenda, 7.347.612 contribuents van marcar la X a la declaració de l'últim exercici per dedicar a l'Església el 0,7% dels seus impostos. I com que els nostres impostos, que paguem, van a Hisenda, la televisió ha de respectar la «diversidad», de la societat, com deia el Sr. Iglesias. També la dels qui som catòlics o protestants, musulmans o jueus, que són les quatre grans confessions que hi ha a l'Estat espanyol.
El respecte a la pluralitat fa que al costat del futbol, dels concerts de música clàssica o de rock, dels concursos, dels informatius i de les pel·lícules, del bàsquet o de la Fórmula 1, també els programes de contingut religiós tinguin cabuda a la televisió que paguem entre tots. També els catòlics.
Per altra part, l'Estat espanyol és un estat aconfessional, no laic, i per tant no té sentit un laïcisme que anul·li o ignori els sentiments i les manifestacions religioses.
No crec que l'Estat tingui el futbol com a dogma ni que agradi a tothom, i tenim futbol cada setmana. Ni tampoc que el bàsquet sigui obligatori, i també tenim bàsquet. O natació i Fórmula 1.
Un Estat aconfessional ha de reconèixer i protegir el dret humà fonamental de la llibertat religiosa, un dret vinculat a la dignitat de la persona
Per això l'Estat ha de garantir i protegir la llibertat de pensament i de religió dels ciutadans, sense que aquests hagin de patir cap tipus de coerció ni discriminació per aquest motiu. L'Estat ha de defensar la llibertat dels ciutadans a manifestar la religió (o a no manifestar-ne cap) individualment i col·lectiva, en públic i en privat i per això ha de mantindre una relació de neutralitat en relació a les diferents creences religioses presents en la societat, sense anul·lar la diversitat religiosa. L'Administració ha de fer possible la col·laboració respectuosa (també als mitjans de comunicació) per afavorir l'exercici individual i col·lectiu el dret a la llibertat religiosa. Separació entre Església i Estat, sí, però també col·laboració. Així hi haurà una presència equilibrada i adient del fet religiós en els mitjans de comunicació públics. Com trobem aquesta presència al carrer.
Si el futbol és present a la televisió (i no a tothom li agrada aquest esport) o la natació o la fórmula 1, la diversitat i la pluralitat de la societat demana també que es respecti el dret dels catòlics (i dels musulmans, dels jueus i dels protestants) a poder seguir una missa setmanal per la 2 de TVE.
El Sr. Iglesias (que no sé si per les seves idees s'hauria de canviar el cognom) hauria de superar postures sectàries respecte al fet religiós i promoure una societat oberta i respectuosa en la seva pluralitat de sensibilitats i de creences. Per això ens cal una Administració pública aconfessional, però respectuosa del dret fonamental de la llibertat religiosa, un dret que cal exercir tant en l'àmbit públic com en el privat.
¿On és el conflicte de la missa a la 2 de TVE, quan hi ha 168 hores setmanals de programació? I quan hi ha espais dedicats als jueus i als musulmans. El Sr. Iglesias hauria de saber que la 2 de TVE és una televisió pública, que ha d'atendre la diversitat. I a més també hauria pensar que tot suprimint la missa a televisió, està perjudicant el segment més fràgil de la societat: els ancians i els malalts que no poden sortir de casa i que veuen aquesta celebració.
El Sr. Iglesias hauria de solucionar els conflictes (com les lluites caïnites a Podem) i no crear-ne de nous allà on no n'hi ha. I és que els catòlics tenim el mateix dret a vore la missa per televisió que els aficionats del Barça a vore el seu equip.
Com deia ben encertadament l'amic i col·laborador d'aquest diari, Emili Piera, «no és bona idea actuar amb hostilitat conta la religió i no només per prudència sinó per respecte». I és que «aquesta missa encara té un paper per a una part petita, però significativa, de la població».
