Curiosa situació la propiciada pel grup ultracatòlic Hazte Oir i el seu autobús de propaganda contra el reconeixement de les persones transgènere. El vehicle lluïa el missatge «els nens tenen penis, les nenes tenen vulva, que no t'enganyin», i ha tingut dificultats amb diversos ajuntaments, començant pel de Madrid, que li atribuïen un delicte d'incitació a la discriminació d'un col·lectiu determinat per raó de sexe. El tema és relativament nou, i no fa gaire que les referències al col·lectiu de gais i lesbianes han estat substituïdes per l'esment de les persones «lesbianes, gais, bisexuals, transgèneres i intersexuals», segons la descripció recollida en una llei del Parlament de Catalunya d'octubre del 2014 orientada a «erradicar l'homofòbia, la bifòbia i la transfòbia». Els transgèneres infantils han estat el darrer col·lectiu a ser reconegut: nens que se senten nenes i viceversa, i als quals cada cop més es reconeix el dret a denominar-se, vestir-se i fins i tot a usar el lavabo del gènere que senten, i no del que proclamen els genitals. El reconeixement d'aquest dret no és unànime ni general, fins i tot als països democràtics. El govern de Donald Trump ha anul·lat una norma dictada per Obama que promovia la lliure elecció de lavabo per part dels nens a les escoles. Contra el reconeixement d'aquesta diferència s'adreça la campanya dels ultracatòlics, que diu: si tens penis, no pots dir que ets una nena; si tens vulva, no ets cap nen, i la resta és ideologia. «Ideologia de gènere», en diuen els conservadors. El temor és que els nens afectats s'ho passin malament si reben aquest missatge, i que els seus companys tinguin més motius per no entendre'ls i assetjar-los. Tanmateix, per a una part important de la població espanyola la frase és correcta, ja que respon als seus coneixements tradicionals. Els intents de prohibir l'autobús els provoquen alguna perplexitat: com pot ser dolent explicar que els nens tenen el que tenen, i les nenes tenen una altra cosa? Què té de dolent proclamar una certesa ancestral? Justament per això els alcaldes més sensibles amb la problemàtica intenten silenciar la campanya. Però llavors apareix el debat sobre la llibertat d'expressió i la famosa frase atribuïda a Voltaire: no estic d'acord amb el que vostè diu però faré tot el possible perquè ho pugui dir. Encara que desorienti un nen que ja va prou desorientat? És clar que si suprimíssim tots els missatges que desorienten els infants, es produiria un gran silenci. Complicada situació.