El proper mes de juny es compliran dos anys de govern per a la majoria dels municipis de les comarques gironines. En algun cas, ja s'ha produït un canvi de govern mitjançant una moció de censura, però en la immensa majoria estan a punt de traspassar l'equador del mandat.

Fins aquí, cap novetat. En la línia dels darrers anys.

El veritable canvi es va produir al maig del 2015 i les conseqüències no les deixarem enrere, almenys de moment. En les darreres eleccions municipals, va saltar pels aires el mapa polític de casa nostra. I això va tenir com a conseqüència una fragmentació política que emergeix a escala local però que de ben segur es visualitzarà en les properes eleccions al Parlament.

El multipartidisme s'ha consolidat clarament i hem passat d'un sistema basat en dos grans partits polítics i tres o quatre de petits, a un sistema amb dos o tres partits mitjans i tres o quatre partits petits. El més rellevant però és que les diferències entre el més gran i el més petit són minses. Tenim un sistema partidista basat en set partits que oscil·len entre el 10 i el 20% dels vots. Això, sense un sistema electoral que ho castigui acosta a un Parlament fragmentat en el qual és difícil construir majories estables. Com recentment hem vist a Holanda o, històricament, a Israel.

I el mateix passa a escala local. Que lluny queden avui les majories absolutes i els governs en minoria... Encara que sempre hi haurà insignes excepcions. El més habitual avui en dia són governs de dos o tres partits i fins i tot de quatre. Ha canviat el mapa polític i el repartiment que els ciutadans han fet del poder, però no ha canviat la manera d'exercir-lo i aquest, és el gran taló d'Aquiles de la majoria de governs d'àmbit municipal. La poca cultura de coalició.

A molts dels nostres governants els costa entendre que davant la impossibilitat de formar govern en solitari, és necessari arribar a acords amb opcions polítiques que sovint estan allunyades ideològicament. I així, governs que es van formar fa just dos anyets ja han passat a la història.

Segons el meu punt de vista hi ha quatre factors que expliquen aquestes dificultats per governar tranquil·lament amb governs de diferents partits.

En primer lloc, per un error a l'hora de configurar el govern. Es pensa més en la distribució administrativa del poder, és a dir, els càrrecs, que a dedicar temps en analitzar els diferents programes electorals i veure'n les coincidències i les discrepàncies. Hi ha massa pressa per formar el govern i poc temps dedicat a estructurar-ne el funcionament d'acord amb les coincidències i al model de gestió per portar-les a terme.

En segon lloc, hi ha una mala lectura -en aquest cas sobretot dels partits petits que configuren el govern- dels «tempos». Quan es configura un govern de coalició, s'ha d'entendre que s'ha fet un pas determinant que dona poc marge a rectificar al llarg de la legislatura. El tacticisme o càlcul electoral no sol funcionar. Quan dos partits decideixen formar una coalició de govern, ambdues opcions han de treballar perquè la cosa rutlli. O s'hi impliquen tots dos i van a la una, o difícilment aquest govern acabarà bé.

En tercer lloc, un govern vol dir un projecte. No es pot configurar un govern sense un projecte clar al darrere, i esperar que les coses surtin bé. Tots els governs necessiten un projecte que doni sentit a les acció de govern. I no només a quatre anys vista. És per això que quan es configura una coalició el primer que cal treballar és el projecte compartit. I això va molt més enllà d'un Pla d'Actuació Municipal (PAM) que sigui la suma del que tenen previst les diferents regidories. Vol dir, bàsicament, cap on creiem que ha d'anar la ciutat i que pretenem fer junts aquests propers quatre anys, per aconstar-nos-hi. Habitualment els partits que s'acaven coaligant tenen visions i models diferents abans de conformar govern. Per això és important pactar un projecte comú des de l'inici de la coalició.

I finalment, i això sí que no és gens habitual encara que sembli mentida, cal establir mecanismes que vetllin pel bon funcionament de la coalició. És per això que una de les primeres coses que s'han de pactar és el disseny d'aquest funcionament en la governança, i els mecanismes i processos que serveixin per a resoldre conflictes interns o crisis de govern. Cal definir un petit protocol de relació i seguiment del pacte que eviti desencontres i faciliti la gestió complexa d'un govern entre dos o més partits. No tot ho pot resoldre l'alcalde o alcaldessa. Cal que en el pacte hi consti com resoldre les discrepàncies.

Però sobretot, el que cal és entendre que els ciutadans han volgut aquesta complexitat i han volgut que diferents sensibilitats s'hagin de posar d'acord per tirar la ciutat endavant. Cal interioritzar-ho. Bàsicament, per què els temps de majories absolutes, em sembla que queden lluny.

Quan els partits comencin a entendre que aquest és l'escenari del propers anys, suposo que comenceran a adaptar-s'hi. I és que si alguna lliçó podem treure de l'experiència, és que als que n'han pres consciència més ràpidament, els ha anat millor.