De Tarradellas a PujolJordi Pausas PARÍS
Llegeixo que han començat els actes per commemorar els 40 anys del retorn del controvertit president Josep Tarradellas a Catalunya, el qual va negociar amb el Govern espanyol el restabliment de la Generalitat de Catalunya -el 23 d´octubre del 1977 més d´un milió de persones van sortir al carrer per rebre´l- iniciant la restauració de la institució de govern del nostre país. En un moment determinat, la sala de reunió del Consell de Govern de la Generalitat, va ser oficialment anomenada Sala Tarradellas fins que Jordi Pujol -que no el podia veure ni en pintura- en assolir la presidència de la primera institució del nostre país va encarregar a Tàpies el mural que encara presideix la sala, el qual -vegin hemeroteques- amb tota la pompa va ser presentat i publicitat oficialment en els mitjans com a dedicat a perpetuar i honorar la memòria dels autors de Les Quatre Grans Cròniques (Jaume I, Ramon Muntaner, Bernat Desclot i Pere el Cerimoniós). El gran Tàpies, en un obrir i tancar els ulls, sortí del compromís incorporant als seus habituals gargots i inextricables grafismes abstractes únicament dues lletres majúscules: una gran «J» a l´esquerra i una gran «P» a la dreta del mural, amb la qual cosa quedaven esborrats ipso facto dos dels cronistes medievals... De fet -per dir-ho d´alguna manera- va tractar-se d´una entremaliadura acordada prèviament entre el mandatari i el grafista, per tal de glorificar i perpetuar esotèricament i de sota mà la gloriosa memòria de l´insigne i mai prou lloat i venerat president Jordi Pujol, del qual la bona gent encara parla admirada...
Sobre Bassols a l´alcaldia d´AnglèsBartomeu Carrillo anglès
Sobre l´escrit del Sr. Taberner publicat aquest cap de setmana al Diari de Girona referent al Sr. Bassols, molt probablement la informació sobre el seu mandat com a alcalde li va arribar d´algú que no visqués a Anglès... Val a dir que el Sr. Bassols va guanyar les eleccions tres vegades, dues d´elles amb majoria absoluta. De la seva darrera trajectòria no puc parlar-ne, ja que no en sé res ni soc polític. Jo només estimo el meu poble, Anglès, i sempre que m´han cridat he estat al seu costat. De tot el fet durant els 8 anys d´aquest mandat (jo com a tinent alcalde i regidor d´obres i serveis) i junt amb els companys/es del grup hi ha un llibre on ho pot consultar.
La fàbrica Burés comença a flaquejar a finals dels vuitanta sent alcalde el Sr. Feliu i malauradament es tanca el 2008, essent alcalde el Sr. Figuereda.
Sr. Taberner, si vol saber quelcom d´Anglès em té a la seva disposició i sobre la meva persona podeu preguntar a la gent del poble.
Cap víctima, un repte de tothomvicens laguillo pérez xòfer de matèries perilloses. bescanó.
Degut a l´ofegament que patim els catalans «Corren molt per no atrapar res», això genera dispersió al volant; molta gent té distraccions recurrents, com el mòbil o altres. Conduir és prendre decisions encertades. Per això, ens cal informació constant dels quatre punts cardinals, sense predre mai la verticalitat, tenint fluïdesa mental i cortesia, ja que la carretera és un espai de convivència dinàmica, cal treure de la via pública: la supèrbia, la cobdicia, l´especulació, la managueria i les cabòries laborals.
També hem de fer autodiagnosi, ja que hi ha dies que degut a la variació de pressió atmosfèrica les reaccions humanes són més lentes.
De la mateixa manera que en els treballs laborals ens demanen objectius i mesures de seguretat, per què a la via pública això és relaxa? La majoria de consellers menys una, han procurat que la cadira no els cremi el cul, calen polítiques pròpies de prevenció com la implantació de drons per vigilar el trànsit de les xarxes viàries i agafar amb pinces els infractors i obligar-los a fer cursos de formació continuada.
Tinc la sensació que la Generalitat és un gestor de la Conselleria, que suposadament manen altres.
Catalunya és la porta mediterrània d´Europa, per aquí passen cada dia més de deu mil camions en el sector del Transport, cal erradicar l´especulació com la manipulació temporal de les caixes negres, limitadors de velocitat, mal estat de pneumàtics elements actius i passius de seguretat. Els enginyers constructors de vehicles, diuen que han fet un gran esforç en seguretat, però ara toca al capital o factor humà, perquè «Cap víctima, un repte de tothom».
