Pel que sembla, el president del govern espanyol podria moure, si més no mediàticament, el tema de les infraestructures estatals a Catalunya i del corredor ferroviari mediterrani com a intent de guanyar imatge i neutralitzador de la tendència independentista dels qui governen aquesta comunitat. Però Mariano Rajoy, una vegada més, actuarà -si és que ho fa- tard i malament.

He fet aquest esment a tall de preàmbul d'aquest comentari, que tracta sobre el corredor mediterrani, prop de vint anys postergat tot i que qualsevol observador independent d'altres interessos en conflicte reconeix que és indispensable, necessari i convenient. I ho és malgrat les dilacions dels governants a Madrid, però no només d'ells. No m'agrada la frase «Madrid ens roba». I és públic i notori que aquí també ens han robat, i molt, com es veu als jutjats. Per una altra banda, en les hemeroteques hi ha tot tipus de menyspreus a aquesta infraestructura que tan bon servei podria prestar a una immensa majoria d'empreses? tret d'unes poques, possiblement interessades a retardar-la el més possible, com va succeir amb l'autovia lliure de peatge entre Barcelona i Lleida.

La meva impressió és que aquell retard i després el del corredor tenen molt a veure amb l'oligarquia catalana amb cognoms catalans de dirigents d'empreses espanyolíssimes controlades pel banc que abans va ser una caixa de pensions per a la vellesa i d'estalvis. Una oligarquia que sempre s'ha relacionat molt bé amb els governants a Madrid i amb la resta d'oligarquies financeres i empresarials d'allí, amb portes giratòries aquí i allà.

Quan un projecte qualsevol, però sobretot d'infraestructures, no tira endavant, cal aplicar aquella màxima dels advocats sobre a qui beneficia la paralització o els retards. I jo dic: a quina empresa van beneficiar els retards de l'autovia A2? I afegeixo: a quina empresa beneficia la deplorable carretera nacional que uneix amb França? Crec que no cal ser explícit.

No obstant això, no puc evitar afegir que mentre el 15 de febrer la majoria de mitjans de comunicació van recollir amb claredat -especialment aquest diari- la jornada reivindicativa feta a Tarragona en la qual dos importants empresaris valencians - Juan Roig, de Mercadona, i Vicente Boluda, d'un grup naval molt poderós- van ocupar els seients centrals en la primera fila i es van pronunciar a favor del corredor, en un diari barceloní suposadament progressista però afí a l'oligarquia catalana es va publicar un article que posava en dubte i qüestionava l'oportunitat del corredor. La seva autora opinava que «per un costat, aquest és un projecte que en el seu llarg recorregut de reivindicació s'ha anat engrandint de manera que ha acabat tenint una dimensió i unes complexitats difícilment assumibles, tant pel que fa al seu finançament, com en el seu desenvolupament tècnic i també el seu calendari d'execució» i que «correm el risc d'haver generat una obra tan mastodòntica que, fins i tot si la comencéssim a fer avui mateix, probablement s'acabaria quan la realitat econòmica ja hauria posat sobre la taula noves necessitats i noves realitats». Afegia una altra opinió sorprenent, com és: «les solucions tecnològiques aplicades a l'economia productiva, i que responen a les demandes reals, avancen molt més ràpid que la via del tren, en el sentit que en aquests moments ja hi ha diverses iniciatives per fabricar a casa peces, productes i components que fins ara havíem d'importar, gràcies al fet que la tecnologia permet reduir els seus costos de producció i els temps d'entrega. Aquest és el cas de les impressores 3D de gran volum que possibilitarien reduir les importacions de molts productes que avui arriben per vaixell i que necessiten el tren per al seu transport». I com a final del seu article posant en dubte la conveniència del corredor deia: «potser ja hauríem de repensar i adaptar a les noves circumstàncies i realitats».

Quan vaig acabar de llegir l'article i vaig veure la signatura la meva estranyesa va desaparèixer: la seva autora la rubricava com a «consultora sènior d'Innovació i Logística de l'Institut Cerdà». No sóc cap expert en innovació i logística, però suposo que aquesta consultora sènior no s'ha assabentat o volgut assabentar que el corredor no és només per importar peces, i que les fruites i hortalisses que s'exporten a la resta d'Europa des d'Almeria i Múrcia ho han de fer per l'autopista de peatge i que a més difícilment es poden produir amb impressores 3D, almenys que jo sàpiga. Acabo aportant una dada sobre l'Institut al servei del qual treballa, molt ben relacionat amb Abertis, Repsol, La Caixa, Fundació Repsol i Agbar i en el patronat del qual hi ha o hi ha hagut directius o consellers d'aquelles empreses com ara Salvador Alemany, Antoni Brufau, Joan Molins, Jordi Mercader i Miró i Xavier Llobet i molts expolítics i polítics de gairebé tots els partits com Jordi William Carnes, Joaquim Tosas, Pere Macias i Núria Marín entre d'altres.