El que va ser conseller d'Economia de la Generalitat entre 1990 i 1997, Macià Alavedra, va confesar ahir haver carregat una comissió il·legal del 4% en diversos projectes immobiliaris, conegut com el cas Pretòria, on també hi ha involucrat l'exdiputat socialista Luis Andrea García. Ahir mateix vam seguir coneixent com el PP a Madrid també rebia diners d'empresaris d'aquella comunitat a través de la seva fundació al voltant del cas Púnica. En els propers mesos anirem coneixent diverses resolucions judicials que ampliaran el ressò dels casos de corrupció on s'han vist especialment afectats el PP, l'exCiU i el PSOE; a banda de la sentència ja dictaminada contra Iñaki Urdangarin, cunyat del Rei. Han caigut del cavall mites com Rodrigo Rato, que passava per ser un dels millors ministres d'Economia que ha tingut l'Estat, i Jordi Pujol, que va presidir Catalunya durant 23 anys. M'agradaria saber les raons per les quals van actuar com ho van fer. Com pot ser possible que la vanitat, supèrbia i egoisme arribés als nivells que estem veient. Com una bona gestió, que ho va ser en les principals mesures, acabarà essent tapada per la corrupció. La història els marcarà per sempre. Els casos de corrupció, el reconeixement que els càrrecs eren utilitzats per alguns personatges com una via d'enriquir-se personalment ells, la seva família i el partit que representaven, expliquen molt del que passa avui a la política catalana i espanyola. L'aparició de posicionaments antisistema, que volen trencar la il·legalitat, caigui qui caigui, n'és la demostració palpable. La corrupció ha creat nous fenòmens polítics que desconeixem com evolucionaran. Almenys la bona noticia és que la justícia, encara que massa lentament, va fent la seva feina i que, des d'ara, tothom anirà molt més en compte.
