Quina televisió volem?

Alfons Sánchez Clemente

A Pablo Iglesias pot ser que li hagi faltat encert en ficar el dit a la nafra de molts ciutadans, sobre l´emissió de programes religiosos a la TV pública, en concret de la Missa, els diumenges. Les opinions són respectables però les dades són fefaents: més de la meitat d´espanyols són catòlics i molts malalts i gent gran segueix la Missa per La2. Així que es tracta d´un servei obert al ciutadà, tan respectable com un documental d´Otros Pueblos o un magazín de cuina amb els germans ­Torres.

Pel que fa als programes amb temes de gastronomia, tinc la impressió d´estar en una bombolla in crescendo sobre aquests temes, en hores punta (de 19 a 21 h) per exemple: España directo. Entenc que tenim una excel·lent cultura culinària ¡Al·leluia!, però un excessiu èmfasi, en detriment lògic, d´altres temes culturals i del saber: pensament, ciència, art, música ..., pot acabar empobrint la societat. Animaria, des d´aquí, els responsables televisius, a crear programes de més contingut, varietat i riquesa global. Gràcies.

Temporada

de música

Eulàlia Isabel Rodríguez Pitarque Torroella de Montgrí

Aquests divendres del mes de març he assistit als concerts de música clàssica a l´Auditori Josep Viader de la Casa de Cultura de Girona. La sala acaba sempre plena i no és estrany. Els músics són bons professionals amb un alt nivell i les peces interpretades són de grans compositors de la història de la música. L´horari i el preu també fa que la proposta tingui èxit: a les vuit del vespre i a tres euros l´entrada. Es tracta d´un públic agraït perquè hi ha silenci absolut i respecte en tot moment pels músics i els altres assistents. Tot i que la mitjana d´edat del públic és més aviat gran, també hi ha espectadors joves, entre els quals algun portador d´un instrument, cosa que fa pensar i anima de cara a la continuïtat del que anomenem música clàssica.

Parietària Officinalis

salvador tarradas gualta

En un programa radiofònic dedicat a les al·lèrgies, un especialista definí la parietària com a mala herba. Res més lluny de la realitat. Les plantes que porten l´etiqueta officinalis tenen una reconeguda i provada utilitat medicinal. La parietària té un efecte diürètic no agressiu que serveix tant per depurar les vies urinàries com per modular la tensió arterial; amb l´avantatge que conté potassi i no hi ha risc de baixades perilloses d´a­quest element, com succeeix amb els diürètics sintètics. A més a més és comestible com a verdura, junt amb la seva cosina l´ortiga; res a envejar dels espinacs.

La prehistòria i la història de la humanitat van lligades a l´ús de plantes amb finalitats curatives. Plini ens explica que Quiró, fill de Cronos i Filira, fou el primer herbolari i farmacèutic. El metge grec Dioscòrides, al segle II dC, ja comenta en el seu llibre de plantes medicinals que la parietària és útil per depurar l´orina i per al fetge. Com va escriure el científic i botànic Y. Trouard Riolle, les plantes són uns meravellosos i complicats laboratoris farmacèutics que encara no s´ha aconseguit d´i­mi­tar per complet.