La majoria de ciutats europees asfalten les voreres amb una llenca negra i aspra exactament igual que la via per on passen els vehicles. Abans de l'asfalt, les vies eren fetes amb llambordes i, en temps reculats, quan hi havia revoltes les arrencaven i, apilonades, formaven una muralla que separava dos mons o esdevenien elements llancívols contra l'autoritat.

A les nostres ciutats les voreres són com una continuïtat de l'interior de les cases. Potser perquè les cases urbanes tenen la mania de ser petites i la climatologia convida a fer vida a fora. Sigui com sigui tenim el costum d'adobar les voreres amb panots, uns de més elaborats que altres. El panot Gaudí és un disseny de 1904. Es tracta d'una peça hexagonal decorada amb relleus que imiten formes d'animals i plantes marines. El dibuix només es completa quan tenim diversos panots junts, perquè les formes dissenyades per Gaudí desborden la peça. Juntament amb la flor de Barcelona, de Puig i Cadafalch, són els més reconeguts. El panot Gaudí està exposat al MOMA de Nova York i es considera el primer producte de disseny industrial.

L'altre dia, caminant pel pont de Sant Agustí, a Girona, en lloc de mirar endavant mirava a terra. Em vaig fixar en els panots. Són els mateixos panots Gaudí del passeig de Gràcia de Barcelona. Gastats per l'ús, però imbatibles, produïts per Escofet 1886 SA, que és una d'aquelles empreses que va saltant anys i dècades. De l'Arxiu Històric de la Ciutat m'envien l'expedient de reconstrucció del pont, de 1970. El 1973 s'hi va intervenir perquè el pont queia. Tothom lamentava, aquells dies, la desaparició dels antics fanals. Dels panots Gaudí, ningú no en deia res. Un misteri.