Ets més ximple que un obrer de dretes», solen dir els que encara creuen en l'existència dels obrers i de les dretes. Amb aquesta frase volen subratllar la incongruència que un treballador -un pària de la Terra- defensi amb el seu vot els interessos d'aquells que ho exploten. Fa olor una mica de naftalina, però tant se val.

Obrers en el sentit tradicional de la paraula ja comencen a no quedar-ne ni a Pequín, per què ens hem d'enganyar. Com a màxim, les fàbriques llancen excedents de mà d'obra que primer va ser substituïda pels xinesos i ara pels robots.

Són precisament aquests exobrers els que, majoritàriament, van alçar el milionari Donald Trump a la presidència del món. El vot del que als EUA anomenen el «cinturó de l'òxid» -per com de rovellades que han quedat les factories- va resultar decisiu perquè un polític tècnicament tan dretà com Trump aconseguís la seva inesperada victòria. La gent urbana i progressista preferia la senyora de Clinton, de la mateixa manera que els londinencs van votar aclaparadorament en contra del Brexit.

Lògicament, aquests operaris sense fàbrica en la qual operar s'han convertit en gent conservadora, enyorant del passat. Troben a faltar els bons vells temps en què la feina estava assegurada i la paga era raonable. Els intel·lectuals, els enginyers, els matemàtics i altra gent que impulsen ara el progrés per mitjà de la revolució tecnològica els semblen una casta de senyorets. Uns liberals (com a Amèrica anomenen els progressistes) que pensen més en un món de relacions globals i sense fronteres que en el seu propi país.

A aquestes altures del mil·lenni i amb la gent xipollejant en el ciberespai, la de l'esquerra i la dreta és una geografia política més aviat demodé que ja només invoquen els partits d'ideologia decimonònica. Com Podem a Espanya o la Coalició d'Esquerra Radical (en curt: Syriza) que governa Grècia amb un programa de retallades i privatitzacions molt més extens que el de Rajoy.

La tendència és més notable encara a França, on els parafeixistes del Front Nacional de Le Pen han vampiritzat al partit comunista el vot de l'obrer. Els treballadors manuals sense especial qualificació van acceptar de bon grat la idea que els immigrants els estaven robant l'ocupació o, en el millor dels casos, abaratint-los la paga amb la seva competència deslleial.

Ara són aquests obrers migrats del PC a la ultradreta els que culpen de tots els seus mals els estrangers, la globalització dels mercats i de la Unió Europea que permet entrar qualsevol indocumentat al seu país. Justament com els votants de Trump a Amèrica del Nord.

Un obrer conservador ha deixat de ser una raresa. El rar serà d'aquí a poc un obrer a seques. A mesura que avanci la robotització de les fàbriques, els treballadors de granota i suor aniran desapareixent, víctimes de la nova economia que tants negocis antics s'està emportant per davant.

L'esquerra, que sempre va ser un concepte generosament liberal basat en la igualtat i el progrés, ha passat a identificar-se més aviat amb els revolucionaris de Silicon Valley que estan posant el món de cap per avall. No ha d'estranyar que els vells gremis laborals amenaçats per Google, per Uber, per Amazon i per la irrupció de l'economia dels Big Data reaccionin contra aquests canvis. De dretes o esquerres, el que ja gairebé no queda són obrers.