El 26 de març de 1967, demà en farà 50 anys, el papa Pau VI va signar l'encíclica Populorum Progressio, un document social sobre el desenvolupament solidari dels pobles. Amb un to profètic, aquest text del papa Montini consta d'un preàmbul i dues parts, amb un total de 87 capítols. Amb aquesta encíclica Pau VI posava el desenvolupament dels pobles com el nom nou de la pau. Per això, com ha dit el P. Bernabé Dalmau, monjo de Montserrat, amb aquesta encíclica Pau VI presentava la necessitat «d'una equitat en les relacions comercials i una caritat universal», per ajudar els països més pobres.
Ja al principi del seu text, al preàmbul, el papa Pau VI recordava les encícliques dels papes Lleó XIII, Pius XI i Joan XXIII sobre les qüestions socials a la llum de l'Evangeli.
En aquesta encíclica el Papa presentava les legítimes aspiracions dels homes pel que fa a la subsistència, la salut o un treball estable, per tal de «veure's lliures de la misèria» (6). El Papa parlava també de la colonització i del colonialisme (7) i del drama del desequilibri entre les nacions, amb l'existència de «pobles rics, amb un creixement ràpid» i pobles pobres, que «es desenvolupen lentament». El Papa posava en relleu la diferència que hi ha entre aquells països que «produeixen aliments en excés» i «que falten a d'altres» (8).
El Papa destacava la important tasca dels missioners enmig dels pobles menys desenvolupats, ja que construïen «hospitals, escoles i universitats» i així ajudaven i protegien els més desvalguts «contra la cobdícia dels estrangers». Un cas particular de cooperació amb els pobres, que el Papa subratllava, en l'àmbit de la cultura, era el del germà Carles de Foucauld i el seu «preciós diccionari de llengua tuareg» (12).
El Papa posava èmfasi en la relació entre el creixement econòmic i el progrés humà (25) i per això condemnava el «liberalisme sense fre que condueix a la dictadura» i que ja va ser denunciat pel papa Pius XI com a «generador de l'imperialisme del diner» (25). D'ací que Pau VI defensés una «economia al servei de l'home», al mateix temps que ens recordava que «un cert capitalisme ha estat causa de molts sofriments, d'injustícies i de lluites fratricides» (26).
El papa Pau VI presentava el treball com a «beneït per Déu» (27), alhora que ens recordava la seva ambivalència, ja que «el treball, perquè promet diners, convida a uns a l'egoisme i a d'altres a la revolta» (28). Per això Pau VI presentava la necessitat de «reformes urgents, transformacions audaces i profundament innovadores» (32), que ajudaren a «alliberar l'home de l'esclavitud» (34).
El papa també va tractar en aquesta encíclica social de la necessitat d'una campanya d'alfabetització (35), així com de la importància de la família (36) i de la demografia (37). De la mateixa manera defensava un «pluralisme legítim» (39) així com la necessitat d'una «promoció cultural» (40).
Un altre punt important va ser el del desenvolupament integral de l'home, que «no pot produir-se sense el desenvolupament solidari de la humanitat» (43). Per això el Papa va fer una crida a la fraternitat entre els pobles (44) i a la lluita contra la fam (45), per tal que els països desenrotllats ajudaren «els països en vies de desenrotllament» (48). El Papa demanava la creació d'un «Fons Mundial, amb una part de les despeses militars» (51), per solucionar el problema de la fam, la misèria, la falta d'escoles i d'hospitals i de vivendes dignes (53).
El Papa també denunciava el nacionalisme insolidari (62) i el racisme (63) i demanava la creació «d'un món solidari» (64), que inclogués el «deure de l'hospitalitat» (67) i el respecte als «treballadors emigrants» (69). El Papa també demanava un «diàleg de civilitzacions», que és «creador de fraternitat» (73) per acabar així amb «les diferències econòmiques, socials i culturals entre els pobles» (76), que no fan sinó provocar «tensions i discòrdies i posen en perill la pau» (76). El Papa apostava per l'esperança «en un món millor» (79) i feia una crida als catòlics (81), als cristians i als creients (82), als homes de bona voluntat (83), als governants (84) i als pensadors i als savis (85), per canviar les estructures del moment i fer possible un món més just.
Com ha dit el P. Bernabé Dalmau, «el desig d'una Església pobra i per als pobres del papa Francesc, neix de l'encíclica del papa Pau VI», un text avançat que, ara fa 50 anys, demanava la cooperació i la solidaritat entre els pobles.
