Baixar del burro

Àngela Ferrer i Mató girona

Es diu normalment aquesta expressió quan t´entestes en un assumpte i al final has de reconèixer que l´has errada. En els moments convulsos actuals molts haurien de baixar del burro.

En primer lloc el PP, que encara creu tenir la majoria absoluta i fa cara de babau quan li tomben algun decret, llei... que vol portar a terme. Encara no ha après que tenint majoria simple ha de negociar i prendre acords amb altres formacions polítiques. Quan se´ls acut tirar endavant qualque idea han de dialogar però com que no en saben resten astorats i ­semiperduts. Han de baixar del burro.

A Catalunya tenim el pes de la CUP, crec sincerament que són un llast per al president i crec que fora hora que s´adonessin que amb aquests companys de treball no arribaran gaire lluny i tots els catalans podem tenir un gran disgust. Potser el camí fora més llarg, però a lo bèstia no se sol assolir res de bo. Caldria el PIC-PIC català que de mica en mica va aconseguint coses fins l´objectiu final. Més val tard que mai.

Un personatge que també caldrà que descavalqui és en Trump, moltes de les seves idees que sembla que pixa fora de test per irrealitzables i el nepotisme familiar que dona llocs preeminents a filles, gendre... faran que no aguanti dalt del ruc. La qual cosa vol dir que com a mínim haurà de canviar molt projectes.

En fi, un cop més les nostres dites són totalment vigents.

Posem un xic de poesia a la vida

Lluís Torner i Callicó girona

Acostumats com estem que moltes coses no van com voldríem, i per consegüent ens porta a llegir algunes notícies que ens posen tristos i de mal humor, no seria descabellat intentar intercalar-hi un xic de poesia, a vegades ens pot ajudar a relaxar un xic el nostre esperit. Per això, aquests dies que s´està celebrant el dia internacional de la poesia, imbuïts també per l´estació primaveral, que n´és la més propícia, ens atrevim a participar en l´intent.

Arribada de nou la primavera,/deixant enrere la tristor hivernal,/ la natura mostra, riallera,/ el seu esclatant vestit primaveral.// Planes i muntanyes vesteixen d´un verd,/ solcat per la blancor dels arbres florits,/ i les flors ­boscanes formen bells tapets,/ fent, tot plegat, uns paisatges molt bonics.// Plantes i arbres recobren la vida, / que el fred hivern havia musteït;/ tornant a fluir la saba dormida,/ donant a les plantes renovat delit.// També els humans, a la primavera,/ sentim més vigor, la sang ens altera,/ ho diu la dita, no és cap quimera,/ i... és clar! l´amor, l´hi va al darrere. // Per això ens va molt bé als poetes,/ en ser-nos una font d´inspiració, / doncs, per als sentiments, la primavera, / és bon mitjà per a la creació.// Uns glosem l´amor, ­altres la natura,/ les dones ­boniques, l´olor de les flors,/ l´estimació, el sol o la lluna,/ tot és amor i tot té el seu valor. // Potser sens titllarà de somniadors,/ avui compta més l´agressivitat,/ ser de bona fe -diu- no té valor,/ posem-hi, almenys, un xic de cada part.

Un gran europeista

i catalanòfil

Josep M. Loste i Romero portbou

El rebuig insistent i irracional contra Catalunya des de la política i la diplomàcia espanyola (jo diria més castellana antiga) no té cap sentit. El tarannà poc democràtic de la tradició política castellanoespanyola es reflecteix, més que mai, en la seva actitud poc respectuosa i irresponsable davant la qüestió nacional/diferencial catalana. No hi ha dubte que el diàleg de debò, la negociació, hauria d´acabar clarament amb un referèndum d´autodeterminació per tal de donar la paraula al poble català i que aquest decideixi.

Això ho sap perfectament Europa, tot i que de moment callen: però es comencen a escoltar veus autoritzades, debats i opinions d´eurodiputats, d´experts i de ministres i exministres de diferents estats que diuen clarament que la solució de Catalunya és -sense cap mena de dubtes- la democràcia. Això ho sintetitza molt bé el gran europeista i catalanòfil, eurodiputat flamenc de la N-VA, Mark Demesmaeker, quan manifesta que la CE no pot passar per sobre de la democràcia: que el referèndum és legítim i el govern català ha de seguir endavant. Sobre la UE, també afirma el següent: si la Unió Europea no permet que sorgeixin moviments democràtics, perdran tota la poca credibilitat que els resta.

Rodin i Clarà

Jordi Pausas PARíS

París commemora el centenari de la mort d´Auguste Rodin, (París,1840 - Meudon,1917) considerat el «maître incontesté et monstre sacré» i pare de l´escultura moderna, amb una magna exposició al Grand Palais i al museu que porta el seu nom, el qual va ser la seva casa-taller -amb un magnífic jardí on s´exposen moltes de les seves obres- i que l´artista va llegar a França. Per fer patent l´homenatge -a França les coses de l´art és fan com cal- s´ha emès una moneda de 2 euros amb l´efígie d´«El Pensador». Catherine Chevillot, directora del museu parisenc, ha manifestat que «Rodin és una estrella i ho comprovo en els meus viatges a la Xina o Llatinoamèrica»...

El màxim escultor del Noucentisme, Josep Clarà (Olot, 1878-Barcelona, 1958) -que fou alumne de Rodin-, també va fer donació de la seva valuosa obra -juntament amb la casa-taller i jardí- a l´Ajuntament de Barcelona, el qual, d´acord amb el compromís adquirit, va inaugurar-hi el Museu Clarà. Però, ai! en un moment determinat, els manaires de la casa gran van decidir eliminar el museu i dispersar la seva obra «per donar-li més visualitat». D´aquesta manera van transmutar el Museu Clarà en Biblioteca Clarà -una biblioteca de barri-. A l´acte de la inauguració, la que fou model predilecta de Clarà, Adela Puigdengolas, digué al regidor de Cultura Ferran Mascarell: «Així que per vestir un sant n´heu de despullar un altre?». Barcelona és la ciutat dels prodigis...