El dietari

La capacitat de la ciutadania de suportar vexacions creix de forma exponencial. Així ho diria una persona formal. Però en aquest cas és més precís afirmar que els esfínters dels veïns del parc Central, i dels gironins en general, tenen una elasticitat prodigiosa. Quasi com la que té Míster Fantàstic dels 4 Fantàstics . Només així s´entén que suportin que l´Estat deixi durant anys completament destruït un espai fonamental de la ciutat (moltes zones de Berlín es van reconstruir més ràpid després de la Segona Guerra Mundial). O la capacitat que tenen aquests ciutadans de suportar un govern local de baixes capacitats i amb una incapacitat manifesta per gestionar aquesta ignomínia.Girona continua essent una ciutat covarda i panxacontenta. El greuge del parc Central mereix reaccions punks: acampar a l´estació, cremar rodes de tractor a les vies o deixar de pagar bitllets fins que no es reconstrueixi el parc.

Diumenge Hortes porques vora el Ter

Les hortes de Santa Eugènia, un extraordinari projecte de quan Girona tenia govern, estan essent devorades pel desordre i la quisca. S´ha convertit en un marginal indret de supervivència perfumat per ferum putrefacte i governat pel caos. Un dels espais més fascinants de Girona, travessat pel Ter i banyat per uns aiguamolls recuperats amb l´aigua de la sèquia Monar, completament abandonat per un ajuntament invident. Cavalls vells i malaltissos, bestiar estrany, barraques d´uralita, vehicles destarotats i plàstics, molts plàstics per tot arreu. Tanques de fusta faltades de manteniment, brutícia acumulada pels marges... Què està passant amb Girona?

Dilluns Esperar pintant

Passeig pel Port de la Selva. Un dia formidable, sobretot quan descendeixes de Santa Helena, un paratge que repara el cos i l´ànima. Abans he passejat pel lloc amb l´atmosfera més neta del món: el Mas Ventós. Quan arribo trobo un Port de la Selva postnuclear. Increïblement desangelat. Compto tres persones en tot el passeig fins que em topo cara a cara amb tres càrrecs provincials de la Generalitat que venen de visita a Portbou i que van a dinar a l´Àncora, un dels pocs restaurants que hi ha oberts al Port de la Selva.

Passejant veig una persona que pinta la porta de la llibreria Corominas. Es veu una quantitat ingent de pintors de parets per tot arreu. Ara és l´època de posar a punt les cases d´estiueig. El dia és radiant però sorprenentment erm de persones, com massa pobles de la costa, despullats avui en dia d´ànimes i convertits la major part de l´any en llocs d'espera. Esperant que arribin els vaixells de pesca i les furgonetes dels peixaters, esperant que arribin els veïns de segona residència de cap de setmana, esperant que arribin els de Setmana Santa i esperant, sobretot, que arribi l´estiu de les masses.

Dimarts Robant pisos

Gabo va dir una vegada que «el dia que la merda tingui valor, els pobres naixeran sense cul». La crisi i la pobresa també són un negoci. Un magnífic negoci per a aquells esbirros sense escrúpols que estan fent proliferar a les comarques de Girona el negoci de les ocupacions mafioses de pisos. Bandes que ocupen habitatges buits d´entitats bancàries o de particulars i després els lloguen a gent amb pocs recursos per 200 o 300 euros al mes. Cobren a part el «luxe» de punxar l´aigua o l´electricitat. I davant d´això no hi ha llei ni policia que combati aquests mesquins que es lucren de la misèria.

Dimecres Sempre toca

L´alcalde de Salt, Jordi Viñas, rellisca i demostra poca maduresa política quan adverteix que «no tocava» la manifestació que s´ha fet a la població per exigir més seguretat. Aquesta expressió hauria d´estar proscrita de la política perquè és arrogant. La va idear «Qui tu saps» o «Qui no ha de ser anomenat», com possiblement anomenin Jordi Pujol els seus hereus polítics. Se li va acabar girant en contra. Les expressions democràtiques sempre toquen, encara que es pugui provar, com sembla el cas, que a Salt la delinqüència ha baixat un 4%.

Dijous Poderosa Marta

Escolto una entrevista radiofònica que fa en Jordi Corominas a l´alcaldessa de Figueres, durant la qual Marta Felip afirma que se sent «empoderada» per continuar al capdavant de Figueres amb un govern en minoria absoluta format per 5 regidors dels 21 que té el consistori. «Empoderar» és una expressió que no existeix en català però que s´usa per dir que s´atresora poder. En aquest cas, el temps dona la raó a Felip. L´«empoderament» li atorguen la resta de partits badocs incapaços de muntar una alternativa. Marta Felip no només galleja advertint que no dimitirà, sinó que assegura que aprovarà els pressupostos amb una qüestió de confiança que sap que guanyarà perquè els altres seran incapaços de trobar un candidat alternatiu. Marta la Poderosa, o la poderosa Marta, governa Figueres.

Divendres el big one de Castellfollit

Cada cert temps surt l´alcalde de torn de Castellfollit de la Roca per alarmar que està a punt d´arribar el big one local: un despreniment categòric de la cinglera basàltica. En els últims 40 anys, n´hi ha hagut una vintena però cap de tràgic. El darrer va ser, segons ha revelat ara l´alcalde, el febrer passat. Una esllavissada va arrossegar 70 tones de pedra i terra que van quedar a uns 35 metres de les cases. Per si de cas, mai he passejat vora, o sota, la cinglera. És la responsabilitat de l´alcalde i del delegat del Govern català a Girona dirimir d´una vegada per totes de qui és responsabilitat la cinglera i fer d´una vegada per totes un ambiciós projecte de consolidació. Eudald Casadesús i Miquel Reverter s´haurien d´arremangar abans no hi hagi una desgràcia de veritat.