En un document del 28 de desembre de l´any 1797, els regidors de la nostra ciutat responen a una enquesta ordenada pel ministre Manuel Godoy, Príncipe de la Paz. En aquest curiós i interessant document es poden observar les grans diferències entre aquella llunyana data i la Girona d´avui, pel que fa a l´ocupació dels seus habitants. Es practicaven oficis actualment desapareguts. Quant als que encara ara existeixen, també es diferencien en el nombre de persones que s´hi dedicaven i que ara s´hi dediquen. I com és molt natural, no hi figuren un gran nombre de dedicacions que ara són majoritàries. Aquella Girona de finals del segle XVIII era una ciutat totalment emmurallada; amb un terme municipal molt reduït i un cens que es compon de 7.120 habitants.
Segons el que manifesten els regidors gironins, Girona era una ciutat que tenia vot en les Corts. Cap de Corregiment. Distava catorze llegues de Barcelona i cent-catorze de la Cort. Tenia mil trenta cases útils dintre el recinte murat i dues-centes seixanta-sis en els ravals i en el pla. Aquestes darreres quedaven fora muralla i en temps de guerra els seus habitants es trobaven indefensos i havien de patir totes les conseqüències d´aquesta situació. La solució era refugiar-se a l´interior de la ciutat i esperar retornar a llurs habitacles passada la situació bèl·lica. Amb molta probabilitat de trobar la casa, com a mínim saquejada o, en el pitjor dels casos, incendiada o destruïda totalment o parcialment.
En el document s´enumeren detalladament els establiments de cada especialitat que estan actius en la ciutat i el nombre de persones que es dediquen als diferents oficis, professions o ministeris. Fixem-nos en alguns dels casos en els quals es posen de manifest les notables diferències entre avui i la data d´aquell document. Es declara l´existència de 12 tavernes. Ara la paraula taverna és ben poc usada. En canvi podem comprovar l´activitat d´un gran nombre de bars i cafès. No sé si hauríem de parlar de dotzenes o de centenars. Tres molins fariners. Fa uns anys encara havíem aconseguit tres importants indústries farineres, que ja han deixat d´existir. Un molí de paper. També havíem conegut dues fàbriques papereres en el terme municipal, les quals ja fa anys que no hi són. Una fonda i dues cases de servir menjars. Ara tenim luxosos hotels i altres establiments per a allotjament de viatjants, forasters i turistes. I pel que fa a restaurants, els podem comptar en gran nombre i en les més variades categories. Nou adoberies. Ara no n´hi ha cap; però n´havíem aconseguit dues, situades a la plaça de Sant Pere. Una peixateria. Pot ser que es refereixi a un mercat de peix on hi hauria diverses parades. Sigui com sigui, no es pot comparar amb el nombre de parades que hi ha ara en el Mercat, i els diversos establiments de venda de peix existents en les barriades. Dos comerciants i dotze mercaders. Una niciesa comparat amb el gran nombre de petits comerços i els grans espais comercials que s´han anat imposant. Dos agricultors, propietaris de les seves terres, i 19 parcers i arrendadors i vint-i-un hortolans. Ara dintre el terme municipal no és fàcil que se n´hi trobi cap. Vint-i-nou argenters. Ara hi ha un bon nombre de joieries; però que fabriquin joies? Setanta sastres. En queda cap ni un? Cent vint-i-vuit sabaters. Ara hi ha un gran nombre de venedors de sabates, però que en confeccionin com feien aquell centenar i escaig, no n´hi ha cap. Deu barreters. Ara només en coneixem un venedor, però de fabricant, cap. En les primeries del segle XX encara funcionava una fàbrica de gorres, a la Rambla, i una senyora que confeccionava barrets femenins, instal·lada al carrer de Sant Francesc, ara Santa Clara. Divuit terrissers. Encara n´havíem conegut un que estava establert en l´antic carrer de Canaders, carrer que a final del segle XIX encara concentrava tota aquesta activitat. Catorze cerers. També n´havíem conegut dos, que ja fa anys i anys que no hi són. Quatre estampadors o impressors. Podem constatar que eren dos de la família Oliva i dos de la família Bro. Tres dels quals establerts a les Ballesteries i un a la plaça de les Cols. Ara ja no es parla d´estampadors, d´impressors, de caixistes ni de linotipistes. L´art d´imprimir, en els darrers anys, ha experimentat una veritable revolució. No és que no existeixi la lletra impresa, tot el contrari; però s´obté amb procediments molt diferents als d´abans. Vuit cotxers i 15 lacais. Ara no hi ha cap cotxer; però sí molts xofers professionals i milers de ciutadans amb carnet de conduir. I pel que fa a lacai és només un ofici històric. En aquella llunyana data hi havia sis criats i quatre-centes criades. Ara d´aquells centenars de minyones de servei no n´hi ha cap. Però han estat substituïdes per les assistentes, dones de fer feines o personal de treball domèstic. I gran part d´aquella ingrata feina també ha estat confiada a la maquinària que trobaríem en la major part dels domicilis.
Només consta que exercien a la ciutat set metges i quatre cirurgians, i set farmacèutics. D´arquitectes només en consten dos.
Entre l´Hospital, l´Hospici, el Seminari, la Catedral i els convents, s´hi concentraven un gran nombre de persones. A la Catedral entre dignitats, canonges, beneficiats, infants de cor, guardes i personal de servei es comptaven 196 persones. La Col·legiata de Sant Feliu en sumava 55. Els benedictins de Sant Pere de Galligans eren 16. Els dominics, 42. Es franciscans minorets, 68. Els mercedaris, 32. Els Carmelites calçats, 27. Els Carmelites descalços, 18. Els agustins, 10. Els mínims de Sant Francesc de Paula, 12. Els caputxins, 29. Entre aquest personal s´hi compten els professos, els oblats i els servidors. En el monestir de les Bernardes s´hi concentraven 22 persones; en el de Santa Clara, 33; en les caputxines, 33, i en el de les dominiques beates 15.
Al servei de l´Hospital s´hi trobaven tres capellans, 4 germans llecs i 4 germanes. Tres metges, dos cirurgians i un farmacèutic. S´hi acollien 19 malalts i 18 malaltes. Dos alienats. No existia encara el manicomi. També referint-se a l´Hospital es fa constar l´existència d´un considerable nombre d´expòsits, 5 homes i 4 dones, dins, i 37 homes i 38 dones fora. Aquesta distinció no queda clara; però es pot suposar que els que es fan constar com de fora seria que hi eren atesos, però que no hi residien; o bé que hi residien, però podien sortir lliurement a l´exterior.
A l´Hospici s´hi acollien 151 homes i 199 dones. I el personal de servei. Dos capellans, dos majordoms i tres mestres.
El Seminari, que esmenten amb el nom de Col·legi Tridentí, tenia el Rector, 8 catedràtics, un bibliotecari i un sagristà; 18 col·legials , 4 servents i un cuiner. S´hi impartien tres cursos de Moral amb una participació de 52, 109 i 78 assistents. Un curs de Teologia , amb 91 alumnes. Tres cursos de Filosofia, amb 176 inscrits. Una escola de Retòrica, amb 19 estudiants. Dues escoles de Gramàtica, amb 53 alumnes.
A càrrec de l´Ajuntament funcionava una escola de Retòrica, amb 7 alumnes, Dues de Gramàtica, amb 77. Dues de primeres lletres, amb 120. I una de Dibuix i Arquitectura, amb 70 alumnes. Aquesta tan pobre relació d´estudis no confessionals contrasta en gran manera de la situació actual, tant pel nombre de centres docents, com dels que hi reben els ensenyaments. No en va han transcorregut més de dos segles.
