En dels carrers més llargs de Girona. Estret i de voreres estretes s´enfila fins al cel de la ciutat. No convida al passeig sinó a anar-hi per qüestions concretes. Comercials i per renovar el carnet d´identitat. El temps hi ha passat a batzegades i sembla un vestit cosit amb retalls de diferent èpoques. Segur que és una bona idea convertir-lo en un allargat pas de vianants, d´aquesta manera entroncaria amb l´Eixample i deixaria de ser una arteria marginada que perviu amb la pressa. Hi desfila una arquitectura d´aiguabarreig, encara hi queda una cinta de cases baixes, algun casalot d´aire senyorial i intervencions noves que van deixar de ser modernes al cap de poc d´haver-se construït. Havia estat un espai de trobada als anys setanta i vuitanta. Un pol on hi recalava el jovent del Cartanyà i la Salle, sales per jugar al millón i donar voltes al marcador, els bars la Tieta amb juquebox i futbolí i el Bons Aires de futbol a la televisió i de jugar als escacs i la botifarra. I el misteriós cinema Orient. Mini capsa on s´hi van passar un munt de pel·lícules que havien estat dècades prohibides. Més tard a la vora hi van arribar l´Azimut, el Copes i el Fractal. Zona ideal on vagarejar lluny del focus de la Rambla i el Barri Vell. Vestida amb aire una mica clandestí. La policia no hi feia batudes. En l´actualitat hi tens la sensació de pèrdua, l´artèria ha quedat apartada de l´activitat comercial, que s´ha traslladat del centre, més turístic, a l´Eixample. Es comença a parlar de recuperar la Rutlla, que deixés de ser una via motoritzada en la que hi retornés la vida. La vida dels veïns i comunitària que dona caràcter als barris.