La primera vegada que vaig menjar un alvocat (Persea americana), com a cosa exòtica, va ser al restaurant de l´hotel Derby de Barcelona.

Al cap de bastants anys, en una reunió gastronòmica als jardins del Palau de Pedralbes, en Ferran Adrià va presentar dins un petit got de ceràmica una crema d´alvocat amb un musclo de roca a dins, una combinació excel·lent.

Amb el temps l´alvocat es consumeix habitualment, sempre cru en amanides principalment, però al marge d´aquesta qüestió gastronòmica, s´ha convertit en una fruita de moda.

La publicitat ha estat el detonant d´un consum massiu. Sembla ser que l´alvocat té uns poders extraordinaris, es ric en greixos sans, vitamines, té efectes benèfics per a la pell i també per als cabells. Resumint, un superaliment.

L´any 1997 el Congrés dels Estats Units va aixecar l´embargament que des de feia feia 83 anys hi havia sobre Mèxic, això va ésser el detonant d´aquest increment del consum. La publicitat dels superpoders de l´«L´or verd» o «La mantega dels boscos» fan que des de Mèxic arribin als Estats Units un milió de tones d´alvocat a l´any.

Aquest negoci ha fet que els càrtels que fins ara només operaven en el negoci de la droga, ara ja estiguin dins el comerç de l´alvocat. D´aquesta manera molta gent comença a entendre l´augment considerable del preu d´aquesta fruita.

Fruita que per una part necessita 242 litres d´aigua per quilo, té l´avantatge que es fàcil de digerir i no produeix colesterol.

Però la cosa no acaba aquí. Ara el president dels Estats Units, Donald Trump, vol gravar en un 20 per cent les importacions mexicanes per pagar el polèmic mur que separarà les fronteres dels dos països, la qual cosa portarà els productors mexicans a buscar nous mercats, un dels quals és Europa amb més de 400.000 tones de consum a l´any.

Els qui comencen a veureu més verd que el color de l´alvocat (també hi ha alvocats d´un to més morat) són els agricultors de la comarca de l´Axarquía (Màlaga), principal zona de producció d´alvocat a la península ibèrica, que a més abasteix els mercats europeus.

El pànic comença a córrer per Andalusia, però cal esperar com acabaran totes les embranzides d´en Trump.

Aprofitant l´avinentesa, els ministres d´Agricultura de la Comunitat Europea podrien organitzar un viatge a l´Axarquía, mentrestant visitar Almáchar, la capital de l´«ajo blanco» una excel·lent sopa freda andalusa, i conèixer des del començament fins el final el procés de les «uvas pasas». De ben segur que seria una experiència única i coneixerien l´agricultura pura i dura.