Paradisos fiscals i hipocresia

L´evasió i l´elusió fiscal de les grans empreses -pagar legalment impostos en països tributàriament menys gasius que el propi o que ofereixen condicions més favorables- és l´origen de la crisi de desigualtat, segons apunta el mateix informe. I això és una xacra dins la Unió Europea, que ens pren el pèl a tots els ciutadans mentre ho permet. Un exemple: El 2013, el mateix dia que saltà l´escàndol Messi per presumpte frau fiscal, Inditex va fer públic d´ençà que cotitzava a borsa quant pagava a Hisenda per la seva exitosa activitat comercial. L´amo de Zara declarà que l´any anterior havia multiplicat per tres les exempcions fiscals per doble imposició de dividends i plusvàlues. El 19-III-2014 El diario.es assegurava que Inditex pagava 821 milions en impost de societats, menys del que percebia Amancio Ortega en dividends. El passat desembre va fer públic un comunicat per rebatre les conclusions de l´informe «Explorant el negoci de Zara com a evasor d´impostos», presentat al Parlament europeu pel grup Els Verds, on es concloïa que, tot i estar dins de la legalitat, la firma de moda hauria eludit almenys 585 milions de € entre 2011 i 2014, gràcies a enginyeries i tècniques financeres de Països Baixos, Suïssa i Irlanda. Els Verds ja havien posat en dubte la tributació «per les seves activitats econòmiques reals» d´altres multinacionals com Ikea, Amazon o Starbucks, el paradigma de les quals seria Apple, a qui la Comissió Europea reclama 13.000 milions de € per un acord impositiu legal a Irlanda. Per acabar amb l´exemple, Inditex assegurava que complia escrupolosament amb la normativa fiscal dels 93 països on és present i que la taxa fiscal del grup havia estat, en el període 2011-2015 del 22-24% a conseqüència de les diferents normatives impositives de cada jurisdicció (Espanya-25%, Regne Unit-20%, Alemanya-28%, Romania-16%, Rússia-20%, Irlanda-12,5%, Polònia-19%, Xina-25%, França-33%, Grècia-29%, Itàlia-27%, Austria-25% o Turquia-20%). Però, com pot ser que la normativa impositiva europea no sigui unitària i d´obligat compliment?

Oxfam destaca en el seu informe que 62 persones tenen la mateixa riquesa que 3.600 milions, és a dir, la meitat més empobrida del planeta. En aquest sentit, un estudi de l´organització ha revelat que el 90% de les empreses més grans del món tenen presència a almenys un paradís fiscal. (El nombre de persones que posseeixen la mateixa riquesa que la meitat més pobra de la població mundial ha evolucionat darrerament així: any 2010: 388 persones; 2011: 177 persones; 2012: 159 persones; 2013: 92 persones; 2015: 62 persones, Cada any, menys persones tenen més!)

Un altre factor estudiat a l´informe és la denominada carrera a la baixa. En un intent per atreure inversions, els Governs del món han retallat els tipus nominals en els impostos de societats i han «rebaixat dràsticament la tributació de les empreses amb l´objectiu d´atraure negocis». La mitjana a escala mundial ha passat de situar-se en el 27,5% al 2006 fins al 23,6% actual; per tant, hi ha hagut una reducció de quatre punts en tan sols 10 anys. La UE i el G-20, segons l´informe, s´han compromès a elaborar una llista negra de paradisos fiscals amb l´objectiu de posar fi a l´evasió i a l´elusió. No obstant això, la UE ni tan sols es planteja que un dels criteris sigui un 0% en l´impost de societats. Així, les Illes Bermudes, per exemple, el pitjor paradís fiscal segons Oxfam, no apareixeria a la llista europea.

En l´informe Una economia al servei de l´1%, Oxfam posava de manifest que, des de 2010, els ingressos de la meitat de la població s´havien reduït en un bilió de dòlars, cosa que suposava una caiguda del 41%. Mentrestant, la riquesa de les 62 persones més riques del planeta havia augmentat en més de 500.000 milions de dòlars. L´informe també mostrava com la desigualtat afecta de manera desproporcionada les dones; de les 62 persones més riques del món, 53 són homes i només 9 són dones. La més alta desigualtat d´ingressos condiciona l´accés de les dones a serveis sanitaris, educació, participació en el mercat laboral i representació en les institucions. També s´ha demostrat que la bretxa salarial entre homes i dones és més gran en societats més desiguals, i que la majoria dels treballadors pitjor remunerats del món són dones, que exerceixen les ocupacions més precàries.

Per a Oxfam la fuga de recursos cap a paradisos fiscals jugava un paper clau en el creixement de la desigualtat. Estimava que, arreu del món, la riquesa individual oculta arriba als 7,6 bilions de dòlars, la qual cosa suposa una pèrdua de 190.000 milions de dòlars més cada any en ingressos fiscals per als Governs a destinar en l´educació i salut dels més pobres. D´altra banda, la inversió empresarial en paradisos fiscals s´hauria multiplicat gairebé per quatre entre 2000 i 2014, i suposaria unes pèrdues de com a mínim 100.000 milions de dòlars l´any per als països en desenvolupament. Nou de cada deu de les empreses més grans del món són presents en almenys un paradís fiscal. «Les empreses multinacionals i les elits econòmiques juguen amb unes normes diferents a la resta, aprofitant totes les escletxes possibles per evitar pagar el que és just. El fet que 188 de les 201 empreses més grans estiguin presents en almenys un paradís fiscal és un indicador clar d´un fet: ja n´hi ha prou. Ha arribat l´hora d´actuar i prendre decisions. És una responsabilitat dels Governs evitar aquesta elusió fiscal massiva, i és responsabilitat de les empreses amb un mínim d´ètica de no utilitzar les escletxes legals per augmentar els seus beneficis sense pagar impostos», deia el president d´Oxfam. De fet, el 30% del patrimoni financer de l´Àfrica es troba en paradisos fiscals, cosa que fa perdre al continent almenys 14.000 milions de dòlars l´any en impostos no recaptats. Aquesta quantitat seria suficient per garantir l´atenció sanitària a mares i nens, la qual cosa podria salvar la vida de quatre milions de nens a l´any, i permetria contractar professors suficients per escolaritzar tots els nens i nenes africans.

A Llatinoamèrica, la regió més desigual del món, l´evasió i elusió fiscal són també una de les causes que afavoreixen l´extrema concentració de riquesa. S´ha estimat que només el 2014, l´evasió en l´impost sobre la renda i els beneficis empresarials va costar a Llatinoamèrica l´equivalent al 4% del PIB brut de tota la regió, més de 175.000 milions d´euros. Per això Oxfam fa una nova crida per acabar amb l´era dels paradisos fiscals com un pas fonamental per abordar la reducció de la desigualtat.