La constitució d´un estat independent ha de ser una exigència formulada per la majoria dels vots emesos, a partir d´un percentatge mínim preestablert. Tanmateix, la majoria parlamentària no és la majoria de vots. El 47,8 % no és el 50,1%. I aquí rau la inconsistència del procés, però no la del referèndum, que clarificaria definitivament la situació. El que no s´hi val és el joc brut contra el procés, vingui d´on vingui. Sobretot, des de «l´altra banda», que, per coherència amb el seu propi discurs, hauria de ser absolutament curosa amb els procediments per impedir-lo. No afirmen que el procés és inviable? Per això m´ha irritat el cinisme de l´exministre Margallo, qui en una entrevista a la cadena ultra 13TV, va dir que Espanya devia molts favors a diversos països per aconseguir que no fessin manifestacions pro catalanes. I el que és pitjor: que ho pregoni petulantment. Quina barra!
Ja sabem de la política bruta des del poder. Però presumir-ne públicament em sembla un escarni, agreujat perquè l´exministre acabava de tenir un «tête-a-tête» amb Mas a l´Ateneu madrileny. Allí va repetir les excuses de sempre: que la secessió unilateral és il·legal, anticonstitucional i antidemocràtica, perquè la sobirania és de tot el poble espanyol o que seríem rebutjats per la resta d´Europa. I tot seguit presumeix dels esforços i pressions perquè els països europeus rebutgessin les pretensions catalanes. Com Cameron, que «negava» a Catalunya el mateix dret que va permetre a Escòcia. O les diplomàtiques expressions de Merkel, Obama, etc.
Alguns dirigents bàltics, però, van refusar les ingerències espanyoles i han seguit favorables a la independència de Catalunya.
