Cartes

Aquesta carta va dirigida als tan coneguts «influencers», o millor deixem-ho en «instastars» ja que no tenen tants seguidors com els veritables «influencers», però al cap i a la fi la repercussió que tenen els seus actes és, si més no, la mateixa però a petita escala.

Sou conscients que teniu més de mil -o milers- de seguidors: nois i noies que volen saber què feu, què porteu, on aneu, amb qui aneu... Que d´una manera o altra volen ser com vosaltres -o si més no saber què feu per tenir tants seguidors. La qüestió és la següent: sabeu que els vostres actes els segueix molta gent. De la mateixa manera que en sou conscients a l´hora de promocionar una marca, per què no en sou quan us graveu mentre conduïu i ho promocioneu als vostres perfils? No és que només sigui un perill per a la vostra vida, és que ho és per moltes a altres.

Som una generació que necessita mostrar al món què fa -no hi trobo res de dolent, al contrari que molta altra gent- i a més ens agrada veure què fa altra gent i ens agrada copiar-ho. Considero que tenir tants seguidors i que el que feu arribi a tanta gent és positiu, però heu de ser conscients que teniu una responsabilitat: que el que feu respecti tothom i que no suposi una mala influència...

Que no ens entabanin cap altra vegadaXavier Serra Besalú girona

Ja sé que en política no hi ha dogmes, però sí que hi ha fets. Als nens petits se´ls entabana fàcilment, prometent-los coses per a més endavant, o amenaçant-los amb l´home del sac. Als grans, tot i que solem ser potser força refiats, ja no és tan fàcil colar-nos-la. Per això, quan els de Madrid diuen als catalans que ens estimen, que ens volen bé, que ens faran una via de tren al costat del Mediterrani o cosetes semblants, ara ja no me´n puc refiar: m´he tornat gat vell.

?Fa massa anys que ens esca­nyen, especialment des que van començar il·lícitament -i amb gestos fins i tot potser il·legals, com està per anar-se veient- a perseguir les nostres llibertats i malmenar la nostra dignitat. Ara només pretenen retenir-nos: els resultem interessants i útils. I prou.

El que més greu em sap és que rebem tots els catalans, també els qui voten els partits unionistes. Qui pateix el menyspreu és Catalunya, no només els emancipacionistes. Que bé m´ha anat escoltar avui un passatge de la Bíblia: «Allò que l´home veu no és el que val?; l´home veu només l´aspecte exterior»? (Primer llibre de Samuel). Obrim els ulls i sincerem-nos: si ser espanyols fos una sort, seríem tants els qui volem decidir? Que no veuen els analistes centralistes que hi ha llocs on no s´ho plantegen pas, deixar Espanya, ni bojos? Per què? La sinceritat hauria de guiar-nos!

L´espill de l´actualitatcristina de ribot i saurina girona

El dia 25 de març, a la universitat de Pamplona, Navarra, es va realitzar un Congrés Nacional a favor de la vida, organitzat per la Federació Espanyola de les associacions pro vida.

Els congressistes van tractar molta varietat de temes, cosa que va fer que el congrés no només fos atractiu sinó molt i molt interessant.

Ens van obsequiar amb un programa meravellós, amb doctors, testimonis, entre ells Pablo Pineda, qui va afirmar que qualsevol persona té el dret de viure, independentment de les seves limitacions o circumstàncies físiques; inclús vam poder presenciar un debat, amb el qual dos oponents van haver de defensar un posicionament, un segons pro-Vida i l´altre segons pro-Choice. Aquest debat particularment em va semblar molt interessant perquè és un espill de l´actualitat.

Diem que volem fer justícia, però permetem que els més indefensos pateixin pel que suposadament és llibertat, és a dir, pel que nosaltres anomenem, amb ignorància, dret.