Segurament s'hauran preguntat alguna vegada d'on surten tants fanàtics musulmans. Estic temptat d'avançar una resposta: els fabriquem nosaltres. «El millor per combatre als gihadistes és no crear-ne», diu el suposat expert en islamisme François Burgat a La Vanguardia. I que consti que a l'islam, l'hinduisme i el cristianisme sobren aquestes vocacions extremes. Fins en el budisme, tan cortès, que budistes eren els generals japonesos que es dedicaven a la predicació violenta de la superioritat del seu imperi.
Tot això ens portaria molt lluny, però només cal recordar que els talibans van expulsar als soviètics perquè van tenir armes, cobertura, instrucció i logística nord-americanes pagades amb els diners de la rosella, galana rosella: és l'única cosa que hi ha per allà que val diners. I instrucció religiosa a càrrec d'autèntiques males bèsties de la trona. Els talibans van pagar la quota de sang que es van estalviar Estats Units, però no van obtenir la recompensa esperada. I d'aquí, l'11-S. Una cosa semblant va passar a l'Iraq, on no hi havia ni complicitat amb Al-Qaida ( Saddam Hussein com a molt celebrava la festa del xai perquè podia triar entre cuixa i espatlla, sempre va ser de bon menjar), ni armes de destrucció massiva, però on ha aparegut un munt de sarraïns rigoristes de dol, potser els mateixos oficials que es van quedar sense feina a desmantellar l'exèrcit d'aquest país, cal ser bèstia.
A Síria no es veia un gihadista ni amb prismàtics: fins que vam començar a armar-los per veure si enderrocàvem Al-Assad. En fi, que vàrem animar l'Iraq a envair l'Iran i després vam armar l'Iran per deixar -los exhaustos a tots dos. També hem intervingut les eleccions d'Algèria, Gaza i Egipte cada vegada que la gent no ha votat el que volíem, curiós alè democràtic. Si a això li sumem la sensació d'apartament i vida inútil dels joves àrabs (i no àrabs) dels suburbis europeus, tenim una barreja explosiva que es pot desactivar de moltes maneres, de moltes excepte amb gestes bèl·liques.
