El setembre de 1985, el Senat dels Estats Units va debatre si algunes lletres de rock corrompien el jovent de l´era Reagan. Tot havia començat amb una cançó de Prince, titulada Darling Nikki. Parla d´una dona que es masturba. Tipper, esposa del senador Al Gore, havia regalat el disc a la seva filla d´onze anys i l´havia trobat immoral. Ella i la dona del secretari del Tresor van crear un grup per pressionar la indústria del rock, i d´aquí surten aquells adhesius de «Parental Advisory», que a l´època i a Catalunya no ens feien ni fred ni calor, perquè la majoria no sabíem anglès. El senador Danforth, temut i respectat, va dir que ho veia difícil de legislar, però que si hi hagués hagut una escletxa legal, ell hauria eliminat «tota aquella immundícia».

L´escàndol va ser gros. El músic Frank Zappa es posicionava en contra de tota inquisició. Deia que les cançons només són «paraules» i que les peticions dels escandalitzats equivalien «a tractar la caspa decapitant el qui la pateix». A l´audició pública va citar la Cinquena Esmena, aquella que garanteix la llibertat de culte, d´expressió, de premsa i d´etcètera. Altres músics van passar per aquest comitè de bons costums, alguns d´abstemis i catòlics, per dir que la censura sol ser la gasolina que necessita una espurna per convertir-se en un incendi.

Dimecres passat, una estudiant murciana de 21 anys va ser condemnada a un any de presó per enaltiment del terrorisme. La Fiscalia s´hi ha querellat per 13 piulades d´un humor xavacà i negríssim sobre Car­rero Blanco, tanmateix l´atemptat d´ETA que en el seu dia més espanyols va posar d´acord. A l´últim les piulades només són paraules, i la mateixa neta de Carrero Blanco va dir que li semblava un disbarat demanar presó per quatre acudits lamentables, però no ha servit de res. Publicada la sentència, és clar, la xarxa s´ha omplert d´acudits sobre Carrero Blanco. Algunes piulades ratllen el salvatgisme, pouen d´una morbidesa inoïda, però en general no passen de jocs verbals de baixa estofa.

La llibertat d´expressió dels altres s´acaba on comença la meva. Si em molesta, de vegades m´hi torno, i de vegades callo. En qualsevol cas, no em passa pel cap que l´Estat m´hagi de protegir dels que m´ofenen, tot castigant-los. Perquè, en realitat, la llibertat d´expressió se sol regular sola. Quan un inframental enalteix el nazisme en una piulada, per exemple, de seguida apareix un coixí de seguretat en forma de contrapiulades. Vinguin d´on vinguin, del raper Valtonyc o de Garcia Albiol, els discursos de l´odi encenen una metxa, que de fet som tots nosaltres, però és responsabilitat de cadascú decidir si la guspira ha d´arribar o no a la pila de dinamita. Decidir si volem piular que Carrero Blanco va ser un precursor del parkour, s´entén. I és que, una de dues, o Tipper Gore no s´havia masturbat mai, o de tant en tant es tocava però vivia al cel de les oques, aliena a les primeres picors púbiques de la seva filleta.