Agraïment a una bona persona

Miriam Morilla la bisbal d´empordà

Envoltats d´una pluja contínua de males notícies i d´un ambient pessimista habitual, em sembla un somni el que em va succeir fa pocs dies. Estava aparcant pel car­rer de Joan Maragall de Girona quan, de sobte, agafada al volant vaig sentir una gran pressió a l´espatlla i en tot el meu braç esquer­re. Incapaç de controlar els meus moviments sentia que estava a punt de perdre el coneixement. De manera borrosa recordo un noi jove, no arribava als 30 anys, que baixà d´una furgoneta, em preguntà si estava bé... m´aparcà el cotxe i mig inconscient m´acompanyà fins a urgències de la clínica Bofill... I, quan em va veure ben atesa... com un àngel baixat del cel... va desaparèixer!

Ja que en aquells moments el meu dolor m´ho va impedir, seria molt feliç, si des d´aquí pogués fer-li arribar el meu profund agraïment. Encara queden bones persones! Gràcies.

Nens condemnats a mort

Maria salip Calvó GIRONA

Fa pocs dies es va celebrar el dia dedicat a les persones amb síndrome de Down, la majoria encantadores, diferents, carinyoses, que lluiten per tenir un lloc en aquesta societat que les discrimina de forma inhumana,condenant-les a pena de mort, ja que durant l´embaràs, la detecció precoç mitjancant la biòpsia de corion o amniocentesi, es converteix en eliminació precoç en el cas que es detecti aquesta síndrome: el pacient és avortat impunement i legalment sense compassió.

Després de veure tantes persones ara adultes amb aquesta síndrome, amb oficis o professions que desenvolupen perfectament, com no els remou la consciència a tants pares i professionals de la medicina que en lloc de guarir i protegir aquestes vides humanes innocents es converteixen en els seus botxins?

Meta-Queen

Josep Cassany Masó GIRONA

Babau. Abans d´anar al concert d´aquest divendres a l´Auditori de Girona, sabia que Freddie Mercury és inimitable. Només calia llegir el cartell on s´anuncia l´espectacle. Quatre cantants pretenen reviure -sense èxit- el millor del rock britànic de finals del segle XX.

Segurament soc jo el culpable de la meva pròpia decepció. Havia dipositat falses expectatives en el concert gràcies al format i el seu anunci Symphonic Rhapsody of Queen. Una orquestra que acompanyaria un conjunt de rock en els temes més coneguts de la seva discografia.

En escoltar les primeres notes vaig notar que alguna cosa semblava fallar. Amb puntualitat britànica començava l´espectacle. Era la qualitat del so? El volum? La cançó seleccionada per a l´obertura? La veu?

La il·luminació del xou tenia més protagonisme que la mateixa orquestra. Els cantants s´esforçaven per animar un públic gironí passiu, expectant i, al meu entendre, decebut d´escoltar versions de Queen esperant que els artistes arribessin a recordar-nos d´una o altra manera Freddy Mercury. O bé el to de les seves veus no s´hi assembla, o bé si arriben als seus registres, els nostres records auditius i visuals ens traïren. So i veu no es corresponien amb la imatge que tots guardem de Queen.

Sols, en duet, trio o fins i tot els quatre cantants alhora, no varen aconseguir acostar-se a la veu i el carisma del malaurat líder de la banda.

Quelcom ens continuava faltant. Els arranjaments dels temes no eren correctes? La direcció de l´espectacle els havia deixat penjats? Hi hauria algú de la direcció de l´espectacle que els alertaria que els faltava «punch»? Certament, sortir al descans i comentar entre uns i altres que de Freddy Mercury només n´hi ha hagut un, com a mínim, em resulta decebedor.

La Dinamarca de la Mediterrània

Josep M. Loste i Romero Portbou

Catalunya ha de ser una república cívica, social i ferroviària. Hem de transformar aquest país i fer possible que valgui la pena viure-hi. Hem de convertir-lo en la Dinamarca de la Mediterrània, en què els valors cívics, l´eficiència econòmica i la justícia social siguin els pilars bàsics de la nova república. Catalunya necessita Europa, però el vell continent també necessita Catalunya. Som el nord del sud: estem situats en una cruïlla molt estratègica. Ara ens cal que puguem decidir. Hem de poder bastir i planificar ade­qua­dament el nostre esdevenidor. Catalunya vol guanyar-se la se­va llibertat nacional amb res­pec­te i fermesa. La democràcia i una millor redistribució de la ri­que­sa és -ha de ser- el nostre nord.