editorial

cinquanta anys de l'aeroport de girona

02.04.2017 | 06:30

ahir es va commemorar el cinquantè aniversari de la inauguració de l´aeroport Girona-Costa Brava, una efemèride que es pot veure arrodonida aquest 2017 amb una xifra que dona idea exacta de la transcendència d´aquest equipament: s´espera que s´arribi als setanta milions d´usuaris de les instal·lacions de Vilobí d´Onyar, una quantitat absolutament inimaginable per als impulsors d´aquell equipament, amb la Diputació al capdavant, que havia de contribuir a potenciar el llavors encara incipient turisme a la Costa Brava. I efectivament ho va fer en una primera etapa en la qual el protagonisme va ser per als vols xàrter que a l´estiu portaven milers i milers de turistes a les comarques gironines. Però aquella efervescència inicial va donar pas amb el temps a una llarga etapa en la qual l´aeroport va veure com la seva activitat s´anava reduint cada vegada més, fins al punt que semblava pràcticament condemnat a la desaparició. Fins que va aparèixer en escena Ryanair i de la mà de la companyia irlandesa el Girona-Costa Brava va viure la seva edat d´or, amb xifres anuals d´usuaris absolutament de rècord (5,5 milions en un sol any, el 2008). Però tampoc no va durar, aquella etapa d´enorme esplendor, que va obligar a fer importantíssimes inversions per poder assumir l´enorme xifra de viatgers: Ryanair va derivar a Barcelona bona part del trànsit aeri de Girona, i les instal·lacions de Vilobí van tornar a perdre viatgers fins a la situació actual: els 1,7 milions de passatgers de l´any passat són molt més del que s´hauria esperat en segons quines èpoques, però molt poc comparat amb el que hi havia no fa gaire. Malgrat això, el director de l´aeroport, Lluís Sala i Montero, es mostrava molt optimista en una entrevista que publicàvem ahir en el suplement especial dedicat a aquella efemèride. Ell té informació que deu avalar aquest optimisme, però és evident que el futur de l´aeroport depèn de decisions polítiques d´administracions que no sempre han apostat de manera decidida per les instal·lacions de Vilobí, o no han treballat de manera prou coordinada per afavorir el seu bon funcionament. La complementarietat amb Barcelona, la competència amb Perpinyà, la incorporació de noves companyies, la consolidació de l´oferta de vols a l´estranger i la recuperació de vols a Espanya (amb l´emblemàtic Girona-Madrid com a eterna aspiració pendent) semblen ser les línies estratègiques que han de marcar el futur d´un aeroport que va generar eufòria en els seus inicis i que encara avui es perfila com una eina molt potent per a l´economia de les comarques gironines.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema