Hi ha records que perduren en la memòria personal. No oblidaré mai aquella munió de gent i de cotxes que omplien els accessos de l´aeroport de Girona la tarda de l´1 d´abril de 1967. M´hi van portar els meus pares. No s´ho volia perdre ningú. Era «l´obra del segle», com la va definir el president de la Diputació, Joan de Llobet. Llobet, a qui recentment la corporació provincial li ha retirat la medalla d´or, va ser el principal promotor i impulsor de l´aeroport. Les cròniques no es posen d´acord sobre el nombre de persones que van assistir a la inauguració. Jo diria que hi va anar tot Girona. És sabut que el bisbe va haver d´arribar a la terminal en moto perquè la gent havia deixat els cotxes allà on podia. I no és tan conegut, però també és cert, que el cotxe del governador civil, Víctor Hellín Sol, va haver de passar al vespre per la planxisteria per un cop que havia rebut. La febre per l´aeroport no es va limitar al dia de la inauguració. Durant un temps, es va convertir en una activitat d´oci anar el cap de setmana a la terrassa de la cafeteria per veure aterrar i enlairar els avions. Ara, pot semblar molt provincià. En absolut. Quants gironins havien volat en avió l´any 1967? És més, quants n´havien vist un a prop? Comptar amb un aeroport a casa l´any 1967, quan la província no arribava als 400.000 habitants i quan la indústria turística encara era incipient, resultava un fet inimaginable. Molts gironins hem vist sempre l´aeroport com un símbol d´orgull. De patriotisme local. Que ningú ens el toqués mai. Després, al llarg dels seus cinquanta anys de vida, ha viscut èpoques diverses. Des del milió de passatgers del 1971 fins als anys gloriosos de Ryanair i passant per etapes esllanguides que servia per celebrar-hi quines per Nadal. L´aeroport ha hagut de lluitar contra l´adversitat del centralisme barceloní, que s´ha oposat sempre a centrifugar trànsit aeri. L´últim episodi l´hem viscut amb Ryanair. Barcelona menystenia les companyies de baix cost fins que les va acollir per competir amb Madrid amb els corresponents perjudicis per a la terminal gironina. La permanent i avorrida batalla Madrid-Barcelona que impedeix créixer la resta. Malgrat tot, la visió i els esforços de molts gironins que a principis dels seixanta van impulsar, i fins i tot amb contribució econòmica, la construcció d´un aeroport, s´han vist abastament recompensats.