Ens avisen, amb raó, els germans Brugada, investigadors que han estudiat la denominada síndrome Brugada, que l´exercici físic, fet sense un control mèdic, pot conduir a una arrítmia, i, en alguns casos, l´atac de cor i la mort. No és estrany la persona que, sense un hàbit esportiu continuat, decideix que participarà en una marató, demà millor que d´aquí a un mes, forçant el cos fins a límits exagerats o suïcides.
Així com en el gimnàs procurem seguir les indicacions de l´instructor, per evitar contractures i lesions greus, poques de les persones que comencen a córrer tenen la precaució de fer-se un seguiment mèdic. A banda de la nostra migrada cultura sanitària, tampoc ajuda que un terç dels metges tinguin un contracte precari o eventual. És com si tinguéssim un edifici magnífic, els serveis públics, tan lloats en campanyes publicitàries contínues, i per dins la construcció, representada pels treballadors, patís una manca d´inversions i millores importants. Amb els problemes derivats que tothom pot entendre.
La societat evoluciona, però arrosseguem els problemes damunt de les espatlles, si ningú hi posa remei. O si mirem cap a una altra direcció. Avui ens preocupem molt per la nostra imatge pública i l´esport amateur, com una manera més de gaudir de la vida i construir un sector econòmic important, però el governant i el ciutadà no saben com lluitar contra els perills d'aquests canvis que ens beneficien, en general, però també tenen un costat fosc.
