El proppassat 26 d´abril vàrem reviure el feixuc ritual de convertir les dues de la matinada en les tres, per complir una directiva de la UE. Aquesta pràctica la van començar alguns estats europeus el 1974, fins que el 1981 la UE va imposar la norma -avançar, endarrerir cada any- de forma generalitzada, ja que l´hora diària de més llum solar estalviaria energia. Però ara, uns anys després, l´estalvi va minvant. El 2012 van ser 31 milions d´euros; enguany només en seran 14, segons l´Institut Català d´Energia, a causa de la crisi, els canvis de tarifes energètiques, la tecnologia led, etc. Les conseqüències negatives del canvi s´incrementen. Segons estudis de les universitats de Stanford i Johns Hopkins, els accidents amb víctimes mortals augmenten els dilluns següents al canvi. La universitat de Colorado destaca que, en dates similars, hi ha un 25% més d´atacs de cor i els jutges endureixen les sentències. Per no parlar del creixement de símptomes depressius; les alteracions en els ritmes «circadians» -sobretot en la gent gran i la mainada- perquè varien els horaris de menjar i dormir; i altres circumstàncies vitals. Això, afegit al ja particular modus vivendi hispànic, que dina a les 2 de la tarda i sopa a les 9-10 del vespre, en lloc de la 1 del migdia i les vuit del capvespre, més propi del temps solar. És a dir, que a l´hivern vivim amb dues hores de retard; i a l´estiu, amb una.

I per què? El 2 de maig de 1942, Espanya va canviar l´hora de Londres per la de Berlín. Les concordances entre Franco i Hitler. Actualment, tot i les crítiques contra una norma absurda, la burocràcia europea revifa l´espanyolíssim «mantenella y no enmendalla».