Referèndum

«És el moment –18 mesos després, sense que hagi passat res– de deixar de tapar-se les orelles quan algú parla de referèndum»

03.04.2017 | 10:04

El panorama polític dels últims anys a Espanya sembla un laberint pensat per no sortir mai. Quan dic Espanya em refereixo a tots els «protagonistes» que en formen part. Catalunya també. És el conte de la història sense fi. Però com tot en aquesta vida, ha d´acabar d´alguna manera. Tant el Govern català com l´espanyol han d´actuar i donar una solució perquè el problema acabi de la millor manera possible. La que sigui positiva per ambdues parts. Són massa anys repetint el mateix discurs i malgastant el temps apli-cant pseudosolucions que no arreglen res, sinó tot al contrari, compliquen la sortida d´aquest laberint on estem –estan– ficats.

Arribat a aquest punt crec que és obvi i necessari canviar d´estratègia i pensar en alguna proposta que –deixant de banda interessos– acontenti la majoria. Ja hem pogut comprovar i veure que girar el cap i fer veure que no passa res no porta a cap lloc. Tampoc està sent útil «tirar» de tribunals, s´equivoca qui pensa que fent-ho així difuminarà o farà desaparèixer el problema. Tot al contrari. Ho dic sincerament, encara que jo, personalment, cregui que és erroni pensar que les lleis i constitucions no s´hagin d´aplicar i respectar, i que la desobediència no és la clau de la solució. Les lleis estan allà –gràcies a Déu– per alguna cosa. Es poden canviar? Sí. Quan una llei o algun article constitucional el que fa és agreujar el problema, significa que aquesta llei o article està antiquat o simplement desencaminat de la realitat.

És el moment –18 mesos després, sense que hagi passat res– de deixar de tapar-se les orelles quan algú parla de referèndum. Si ho fem, probablement no escoltarem el remei de la qüestió. L´Estat Espanyol ha sabut resoldre molts dels problemes que s´han creuat pel camí de la seva curta democràcia i, ara, el referèndum és la manera de tornar-ho a fer. Un referèndum és bo per a tothom. Per als qui els fa por fer-ho pel fet de perdre certa estabilitat, per als que creuen que Espanya ha de canviar però que fent aquest tipus de preguntes no se soluciona res, per als que pensen que Espanya ja està bé com està, per als independentistes, per als unionistes, federalistes... perdi qui perdi la consulta, tot el món guanya. I guanyarem per un simple motiu; Espanya el que necessita és un projecte comú, i en el moment que es permeti preguntar a Catalunya si vol o no la independència, els del «No» hauran de venir aquí per convèncer amb un projecte alternatiu al que tenim ara. A partir d´aquell moment les peces es mouran i el país haurà fet un pas endavant. Guanyi o no el «Sí». A tots aquells que no s´atreveixen a consultar o que no veuen el laberint tal com jo el veig, suposo que els va bé el panorama actual, l´statu quo. I deixant de bandes ideologies polítiques, quedar-se tal com estem, és el camí –erroni– que ens portarà de nou al punt de sortida en què estem instal·lats des de fa –ja– molts anys.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema