WhatsApp em comunica que la versió que utilitzo ha caducat i que m´he de descarregar l´última actualització. Molt bé, perfecte. Però de seguida descobreixo que el meu mòbil no té memòria de sistema suficient. Bé, imagino que això no és un problema perquè per això estan les targetes de memòria. Passo per una botiga a comprar-ne una. Doncs no, la targeta de memòria no serveix per a la nova actualització de WhatsApp. No serveix? No, no serveix. I si vull tornar a fer servir WhatsApp -que per cert ja fa dies que està bloquejat- he de comprar-me un mòbil nou. Em quedo de pedra. Un mòbil nou? El meu només té tres anys de vida -i faig servir la paraula vida perquè és un Android 4.0 i li pressuposo un alè de vida a un androide- i és un mòbil que em va perfectament. Per al que el necessito, en tinc prou i me´n sobra. I a més, tampoc m´interessen les novetats que m´ofereix WhatsApp Messenger. Amb les antigues en tenia prou i me´n sobrava. Però això ja no és possible. Si vull utilitzar WhatsApp, he de descarregar la nova actualització. I per tant, comprar-me un mòbil nou que no necessito per descarregar-me un programa nou que tampoc necessito.
Suposo que a molta gent li ha passat el mateix i per això em permeto explicar-ho aquí. No és que sigui un addicte a WhatsApp, però tinc fills i el faig servir sovint amb ells. Per raons d´estalvi, la generació que va darrere dels «millennials», aquesta generació que ara ronda els 18 anys, considera una despesa absurda l´ús del mòbil per fer trucades convencionals. De manera que aquests adolescents prefereixen els missatges de veu o els breus textos de WhatsApp, sempre adornats amb emoticones i escrits amb aquesta ortografia rupestre que ens torna als temps de la protoescriptura humana, quan els primers missatges escrits barrejaven pictogrames i signes molt bàsics. I en aquestes circumstàncies, m´agradi o no, està clar que necessito utilitzar WhatsApp. Però per què dimonis he de comprar-me un mòbil nou? I per què necessito una versió diferent d´una app que tampoc necessito?
Suposo que són preguntes sense resposta. Però el que està clar és que el sistema ens exigeix que consumim més i més productes que no necessitem i que ni tan sols sabem per a què serveixen. No hi ha escapatòria: primer se´ns crea la necessitat -una vegada que un s´acostuma a utilitzar WhatsApp i té la seva xarxa de contactes és molt difícil abandonar-lo-, i després se´ns va subministrant una dosi cada vegada més alta i més costosa que vagi satisfent aquesta necessitat imperiosa que abans ni tan sols teníem. Com si el sistema fos un camell subministrant droga -heroïna, metamfetamina, cocaïna- al client al qual prèviament s´ha anat convertint en addicte. És així de senzill i així de brutal. I és molt difícil saber com es pot sortir d´aquesta dinàmica endimoniada.
Ja sé que ara sortirà el bon salvatge que tots portem dins dient que tot això és la conseqüència inevitable del capitalisme diabòlic. I cal destruir-lo perquè el capitalisme ens està destruint a nosaltres i és qüestió de vida o mort destruir-lo abans que ens destrueixi a tots. Bé, sí, pot ser, però jo no ho tinc tan clar. És molt cert que el capitalisme és un sistema infernal, però em pregunto quina alternativa hi ha que permeti viure amb un mínim de dignitat o un mínim de decòrum. He conegut l´URSS quan era un «paradís socialista» -segons deia la seva pròpia propaganda-, i al bufet d´un hotel de Moscou una rodanxa de llonganissa va estar a punt de provocar una baralla entre un armeni i un georgià que formaven part de no sé quina delegació de treballadors del Caucas (el georgià, després d´una llarga tirallonga de crits i amenaces, va acabar quedant-se amb la llonganissa). També vaig conèixer Cuba quan vivia bastant millor que ara gràcies a l´ajuda soviètica. I la veritat és que sona molt bé això de ser anticapitalista, fins que un s´adona de com és la vida en els països que han aconseguit ser-ho.
Què fer, doncs? Ara mateix només sembla haver-hi dues alternatives: la dels partidaris d´aquest model enfervorit i histèric que t´obliga a comprar un mòbil que no necessites per descarregar-te un programa nou que tampoc necessites (cosa que permet a la minoria que controla el poder viure amb una riquesa i uns privilegis obscens), o bé els que prediquen una alternativa anticapitalista que mai se sap en què consisteix, i que de vegades, per la seva ingenuïtat i el seu irrealisme, fa pensar en el somni impossible de la multiplicació dels pans i els peixos. Hi ha una tercera possibilitat? Això és el que m´agradaria saber, perquè algú hauria d´introduir una mica de seny en aquesta absurda manera de vida. I de moment, segueixo sense WhatsApp.
