El psicòleg estatunidenc Paul Ekman ha contribuït a reforçar una hipòtesi poc qüestionada entre la comunitat científica: les expressions facials amb què es manifesten les emocions humanes no estan determinades per la cultura dels individus, sinó que tenen un origen biològic, raó per la qual són universals.
Per sorprenent que sembli, aquesta teoria fins i tot ha comptat amb una exitosa adaptació per als nens a càrrec dels imperis de Pixar i Disney. Es tracta d' Inside Out (2015, Oscar a la millor pel·lícula d'animació), en què, amb l'assessorament d'Ekman, es representava allò que suposadament compartim totes les persones, sigui quina sigui la nostra procedència, bagatge i formació: alegria, tristesa, por, fàstic i enuig. Però, malgrat la seva popularitat, no estem parlant de cap llei. Es pot discutir i, de fet, hi ha proves que més aviat indiquen el contrari. Les ha aportat un equip de la Universitat Autonòma de Madrid, que ha obtingut resultats molt diversos després de mostrar a subjectes d'arreu del món fotografies d'un home expressant aquests sentiments a la manera occidental.
A Papua Nova Guinea o Moçambic, un somriure no significa necessàriament alegria. I no interpreten una cara furibunda com nosaltres. Si tinguessin mòbil, doncs, no entendrien les nostres emoticones.
