A la meravellosa Eivissa són uns avançats en el tema del lloguer. Com que s'ha posat tan difícil arrendar a l'illa blanca, un llest ha entès les grans possibilitats de negoci que ofereix una furgoneta. I per uns 650 euros mensuals, més una mensualitat de fiança, disfrutaràs, sempre que paguis almenys el primer mig any, de cuinar en un fornet i dormir a la furgo, com aquells hippys dels anys 70 que van col·locar Eivissa al món. Com és natural, posaràs l'assegurança del vehicle a nom teu, i es pagaran les possibles avaries a mitges.

Una oferta real, i a considerar en un lloc on hi ha policies i mestres que han renunciat a treballar-hi, perquè no trobaven lloguer a preus raonables, i no és estrany la gent que viu en el cotxe, en comunes o en llocs abandonats. Aquest és un cas extrem, però és cert que el preu del lloguer a ciutats com Barcelona o Girona s'ha incrementat d'una forma important en poc temps. Diuen els experts que els apartaments ofertats a internet en portals de lloguer per dies, creen un efecte d'augment de preus. Sovint és diner no declarat, i qui paga sol ser un turista estranger que marxa ràpid, i pot repetir l'operació i els beneficis un cop i un altre.

Cal que les autoritats condueixin a l'economia real, les operacions no declarades d'uns portals que funcionen com a forats de legalitat en el cor de la ciutat. Alhora, que les empreses que acumulen centenars de vivendes en aquest tipus de lloguer, paguessin un plus per monopoli clar de mercat. Com el recàrrec que es cobra des de fa poc a les vivendes no habitades a París.

L'alcaldessa Colau va impulsar una discutida moratòria d'hotels a Barcelona, i va promoure el tema dels percentatges de llicencies de lloguers per barris, que cal seguir com evoluciona. Les mesures per fer una ciutat real, habitada i viscuda pels ciutadans, enfront d'una ciutat de cartró-pedra, o de turistes ansiosos de festa, són avui més necessàries i d'actualitat que mai.

I és un debat que ha d'asseure a la mateixa taula al geògraf, a l'activista, al sector immobiliari, des dels grans propietaris al petit inversor, als polítics i als ciutadans. Perquè l'efecte Venècia, que fa que la ciutat del Mediterrani expulsi a la seva població nadiua cap a la Terra Ferma, al continent, i deixi sense habitants la ciutat de la llacuna, es repeteix avui en moltes poblacions d'Europa. És morir d'èxit, vaja.