Ja sabem que al centralisme mediàtic li costa fer-se ressò de tot allò que passa més enllà dels confins de l'àrea metropolitana de Barcelona, però no costaria res tenir una mica de sensibilitat i recollir alguns dels esdeveniments que tenen lloc més amunt de la Tordera.
Aquest seria el cas de la Trailwalker, la cursa que des de fa set anys organitza Oxfam Intermón per recaptar fons per als diferents projectes que aquesta ONG duu a terme arreu del món i que aquest cap de setmana va aplegar més de dos mil participants i 354 equips d'arreu del país.
Alguns diran que aquest mateix cap de setmana coincidien a Catalunya tantes curses i proves esportives que consisteixen a caminar o córrer, com ens puguem imaginar i que d'aquestes un munt tenien finalitats solidàries, i que per tant era materialment impossible dedicar ni un mínim espai informatiu a tantes activitats. I segurament tindrien raó. En els darrers temps han proliferat les mil i una maneres de cremar calories trepitjant camins, corriols, carrers i avingudes del país i són milers els que suen la cansalada en una mena de nova moda col·lectiva.
La principal diferència entre tota l'allau de proves que omplen el calendari i la que aquest cap de setmana va aplegar tants valents i valentes és que aquests no havien de fer un circuit ni un itinerari de 10, 20, 30 o 40 quilòmetres, sinó que havien de dur a terme la proesa de recórrer cent quilòmetres entre Olot i Sant Feliu de Guíxols en un intent de demostrar que la solidaritat no és gratuïta i que també requereix un gran esforç.
Casos com el de la Trailwalker haurien de ser un referent també pels mitjans de comunicació i no quedar al mateix sac de les simples i moltes activitats que omplen les agendes del cap de setmana. I ara que ho recordo, es veritat, era el dia d'una cursa que en diuen d'El Corte Inglés a la capital. I es clar, ja sabem quina resulta més important.
