Reverend: després d'escoltar la seva crida als joves -mascles, per cert- tot convidant-los a esdevenir « mossens » vull dirigir-li unes preguntes extensibles a tot l'alt clergat que governa l'Església en les nostres contrades:

1.- No creu, senyor bisbe, que la manca de capellans és un senyal clar que cal un canvi radical en el model de parròquia? És una vergonya que vostès, bisbes, mantinguin aquest sistema de clergues -generalment ja en edat d'estar jubilats- repartidors de sagraments per deu o dotze localitats.

2.- No li sembla que ja fa temps que hauria estat millor ajudar a la formació de persones (sense prejudicis sobre sexe) disposades a presidir i coordinar una comunitat? El model de capellà mascle i cèlibe és un model caducat. Vostè mateix constata que cada dia que passa la situació empitjora, i cap senyal apunta que es pugui reeditar el domini clerical de temps passats.

3.- És possible, i, tanmateix, molt versemblant que convingui afinar algunes formulacions teològiques, especialment pel que fa als Sagraments. La manera d'entendre el sagrament de l'Orde, en concret, facilita l'existència d'una mena de «casta» sacerdotal que es propaga de forma endogàmica, tot privilegiant un estatus de poder en lloc de privilegiar l'activitat pastoral. Ni el mateix Jesús va pertànyer a cap « grup sacerdotal». Potser el que ens cal és promocionar el sacerdoci dels laics, el sacerdoci del Poble de Déu.

4.- En diferents moments de la història els clergues han utilitzat les posicions de privilegi i els mateixos sagraments per exercir formes diferents de poder sobre les persones, com a individus i com a societat. L'admissió o no a la comunió sagramental a les persones divor-ciades -tema ridículament polèmic, encara- és un dels exemples més clars d'aquesta utilització. Les expressions externes de la fe en el cristianisme -i qualsevol altra forma d'expressió religiosa- només es justifiquen en funció de la vida de l'esperit, l'espiritualitat. Tot altre ús, moral, social o polític, del que la història n'ha anat ple, no hauria de tenir lloc en una societat madura i autònoma.

Són reflexions que he fet a partir del moment en què vaig llegir la seva crida publicada a diferents mitjans. Francament, em va semblar una crida desesperada.

Hi ha estructures en la societat -ho veiem avui més que mai- que han caducat. Cal, imperativament, imaginar noves formes. El sistema de mossens s'extingeix i no ressorgirà. Les comunitats cristianes que es desenvolupin en llibertat poden trobar, tot escoltant en la pregària la veu de l'Esperit, els nous ministeris i les noves formes de servei.

Tot desitjant el millor per al futur de l'Església.