Si alguna cosa no convé a una televisió pública amb vocació de servir tothom és que el seu màxim responsable sigui reprovat pel Parlament per un foc encreuat procedent de la dreta i de l´esquerra. Això és el que va passar dijous a Vicent Sanchis, nomenat fa poc per a la direcció general de TV3 i ara condemnat pels vots de tots els grups excepte de Junts pel Sí, tot i que alguns -com la CUP- diguessin allò de «no és personal, són negocis». Aquests qüestionaven la forma d´elecció, sense una recerca prèvia del consens, mentre que PP i Ciutadans acusaven la persona de ser un portaveu sectari de l´independentisme, i els promotors de la reprovació, Catalunya Sí que es Pot, es feien ressò del rebuig expressat per sindicats i professionals de la mateixa emissora.

La votació parlamentària de dijous no implica la destitució automàtica, ja que aquest càrrec no el nomena el Parlament sinó el consell d´administració de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, CCMA, en la qual tenen majoria els consellers que actuen com a corretja de transmissió dels partits de Junts pel Sí. Però no hi ha dubte que la posició de Sanchis queda afeblida, i que la derrota parlamentària suposa oferir un flanc desguarnit a tots aquells que en el futur critiquin l´emissora per partidista. «No ho dic jo, ho ha dit el Parlament», recordaran amb oportunista exageració. Costa defensar que una televisió estigui en sintonia amb el seu país quan el Parlament que representa aquest país desaprova el nomenament del seu director, per molts i indubtables que siguin els mèrits personals i professionals de l´afectat, receptor de totes les bufetades, incloses les que no li estan directament adreçades.

Ara tots plegats poden fer com si res, o poden decidir que amb les coses importants no s´hi juga. Al govern Puigdemont li costarà convèncer-nos que pot liderar tot un país cap a la independència enmig del foc legal i judicial de l´adversari si no és capaç d´aconseguir un consens una mica ampli entorn la direcció de l´artefacte televisiu. I s´haurà de preguntar un cop més si és una bona idea estar totalment en mans de la CUP, sense saber en quin moment decidirà deixar-lo plantat.

La televisió pública d´una societat democràtica ha d´encarnar i expressar aquells valors en què pràcticament tothom està d´acord, i el nomenament del director hauria de ser-ne la primera mostra. Aquests valors han estat sacrificats en la Catalunya actual?