Espiritualitat i ecologia

09.04.2017 | 00:42

Quan l'ésser humà es qüestiona el sentit de l'existència i n'emergeix una dimensió espiritual, sovint hi queda associada una consideració profunda de la natura. Més enllà del present immediat i de la percepció que puguem tenir de les nostres capacitats i de la influència que exercim com a individus i com a societat en la transformació de la realitat que ens envolta, quan ens confrontem amb el misteri i l'infinit, adquirim una consciència dels nostres límits i del paper decisiu que la naturalesa, que ens afanyem a dominar, té a les nostres vides. N'hi ha prou de recordar els antics déus solars egipcis. La responsabilitat ecològica hauria de ser inherent a les aproximacions religioses que expliquen el món com una creació divina. Nosaltres, que en formem part, hauríem de ser els primers a tenir-ne cura. No és pas estrany que mossèn Josep Dalmau impulsés l'any 1986 el Santuari de la Mare de Déu de l'Ecologia al castell de Gallifa. I són molts els teòlegs que, com Raimon Panikkar, han incorporat en la seva obra la perspectiva mediambiental.

Ara bé, l'encíclica Laudato si' del papa Francesc ha esdevingut en aquest aspecte un punt d'inflexió, perquè ha generat estudis i debats amb una notòria projecció. En podria ser exemple el cicle de conferències organitzat per Cristianisme al segle XXI sobre Espiritualitat i ecologia, amb intervencions, aplegades en llibre, de professors com Joan Domènec Ros, Anna Cabré o Josep-Enric Llebot. Però mereix una atenció especial el volum Àngels i robots. La interioritat humana en la societat hipertecnològica, que va rebre el Premi Joan Maragall, del filòsof Jordi Pigem, un dels pensadors catalans més lúcids i incisius, que es distingeix, a més, per un estil clar i proper, que en facilita la lectura. Partint de les sàvies reflexions que el papa Francesc fa a Laudato si' i posant-les en relació amb textos, entre d'altres, de Romano Guardini i Raimon Panikkar, Jordi Pigem ens convida a valorar críticament la nostra relació amb la natura i amb la tecnologia, perquè haurien de contribuir a humanitzar-nos, però, si en fem un mal ús, poden afavorir la deshumanització. Si disposem de la naturalesa d'una manera abusiva, ens fem mal a nosaltres mateixos. Inspirant-se en sant Francesc d'Assís, el papa Francesc ens recorda que la Terra és «com una germana». La tecnologia és extraordinàriament valuosa, però, si la divinitzem i la situem com a eix de la nostra experiència quotidiana, cometem un greu error. El papa Francesc ens crida a «mirar la realitat amb sinceritat», honestament, sense autoenganys, i rebutja el consumisme exacerbat, la manca de responsabilitat davant de les futures generacions. Pigem hi afirma: «Un sistema que per la seva pròpia naturalesa fa créixer les desigualtats i fa minvar la diversitat de la vida sobre Terra és, cal dir-ho, profundament immoral». A més, Pigem planteja la necessitat de superar la visió, sempre parcial, basada en la fragmentació del coneixement, denuncia la frivolitat de les actituds evasives i reclama un compromís amb la dignitat.

Compartir a Twitter
Compartir a Facebook
Enllaços recomanats: Premis cinema