Si Mariano Rajoy, en el seu laberint de Barcelona, es veu molt preocupat pels serveis ferroviaris de rodalies (la paraula rodalies s'ha infiltrat fins i tot en els butlletins de RTVE: l'agenda política naturalitza com un panzer i se'ls oblida que és un barbarisme), si passa això, ha de ser que els usuaris, fins ara, s'han trobat llunyanies i el president gallec confon les causes amb els efectes: no hi ha proximitat, perquè no hi va haver cura, de la mateixa manera que les flors succeeixen a la primavera i al jardiner. Una cosa és Junts pel Sí i el seu escapisme a l'estil Houdini i una altra el descontentament fundat per la persistent desatenció de l'eix Ebre-Xúquer-Segura-Guadiana, dels tributaris de la Mediterrània, els centres productors de més riquesa. I si Lleó, Galícia o Castella es mereixen el millor, tant o més s'ho mereixeran, dic, els que alimenten la locomotora.

I no crec que aquesta vindicació ferroviària que l'últim cap de setmana va passar per Terol (que no només existeix, sinó que és la ròtula entre la Mediterrània, la mar seca de Saragossa i l'alt pla numantí), que aquest aixecament cívic -ja que discorre per rails- dic, li amargui l'esmorzar a ningú. Qualsevol història millora quan apareix el tren, el que passa és que el tren, de vegades, triga molt a aparèixer, el de València-Saragossa, més de cinc hores, el mateix que quan Alfons XIII era cadet.

L'altre dia, esplicava La Vanguardia no sé quina història de fi de segle de quan Prat de la Riba i es va referir a cert patrici que va acudir amb tren a una reunió a Mataró. Va trigar a arribar el mateix que es triga ara, segle i quart després. I això no és només producte de les limitacions pressupostàries, o de l'addicció hortera i imitativa a la ruïnosa alta velocitat (també anomenada emulació inversa pel mestre Ferlosio), sinó d'una política que ha afavorit la centralitat en teranyina, l'aranya capgrossa (les mosques són el pressupost) i el seu ull únic de cíclope madrileny. Com deia Julio Camba, federal és el país i federats té els usos i costums. I les cuines.