El president ha visitat Jimmy Carter per un motiu molt més prosaic que parlar del procés, que ja veus tu què n'ha d'opinar un productor de cacauets que farà 94 anys. En realitat ha anat a preguntar al bo d'en Jimmy com s'ho va empescar per enredar i mentir el país i acabar essent una figura respectable. Això, a Puigdemont, cada dia que passa li interessa més. Bé, això i la foto, que fer-se una foto amb un expresident americà vesteix. No de cara als catalans, però a l'estiu a la paella de ca la Rahola, mentre altres comensals s'hauran de conformar d'ensenyar fotos d'aquest hivern a La Molina, obrirà la cartera i, com qui no es dona importància, dirà «i aquí estic amb en Jimmy, em va demanar tantes vegades que el visités -en Carter sempre truca dues vegades, ha, ha, ha- que no m'hi vaig poder negar. Un bon paio. I generós: ens va regalar a cadascun una bossa de cacauets».
En Jimmy, ja n'hi ha per desconfiar d'un president que es faci dir Jaumet, fou el responsable de l'intent de rescat d'ostatges americans a l'Iran, que va acabar amb vuit soldats morts i ridícul mundial. Tot, després d'assegurar que no hi hauria cap operació de rescat. I aquí el tenen ara, mutat en gran estadista i rebent qui té prou contactes i diners. A Puigdemont, de fet, li era igual amb quin expresident fotografiar-se, però Carter és el més vell i no pot fugir corrent. En les fotos, el quasicentenari d'aire absent feia una mica de pena. Li van plantar al davant un senyor de pentinat estrany, com si no en tingués prou amb en Trump, que li parlava de coses raríssimes, demanant-li consell a ell, que només entén de cacauets, i insinuant que estaria bé que es manifestés en favor de no sé què. Després de molta estona -o poca que es feia eterna- escoltant aquell... ianomami o kurd o no recorda què, un ja no està per gaires coses, en Jimmy va meditar una estona i va parlar, amb la promesa de fer pública un dia la seva conclusió:
- No volen pas uns cacauets?
